Data: 24 de desembre de 2023
Podem haver recorregut el camí propi d’Advent des del silenci, passant per la porta, escoltant la veu. Faltaria l’últim i necessari pas per tancar l’experiència, és a dir, la resposta. Vivim tot l’anterior per poder respondre. És també el moment més personal en el marc del diàleg, quan la persona hi posa més de si mateixa.
Per a entendre i aprendre a respondre en l’Advent no hem de fer res més que mirar Maria. Sempre m’ha semblat que ella encarna el que un filòsof, I. Lepp, entenia per “existència autèntica”, és a dir, la persona humana que viu com allò que és, conscient del sentit de la seva vida, que l’assumeix i l’expressa amb tota transparència, sincerament i lliurement, conseqüent, davant Déu i davant els altres… En el seu silenci, la seva obertura a Déu i la seva voluntat, la seva capacitat d’escolta, la seva resposta a la crida, per tant, la seva fe com a abandó i confiança, el seu amor…
Això que veiem en Maria, la Mare del Senyor, és el que necessitem per a experimentar a fons aquest temps d’Advent i Nadal.
Si volem que ens ajudi la imaginació, podem recordar tantes creacions artístiques que plasmen una Maria embarassada. L’embaràs i el part és una de les experiències més extraordinàries que un ésser humà pot viure: risc, aposta per la vida, do rebut i retornat, esperança, donació de si, voluntat d’esforç gratuït, autorealització… En Maria, mare de Jesús, aquesta experiència va ser elevada a la virtut de l’amor rebut i lliurat, l’Esperit que transforma, perfecciona i eleva la condició de ser dona i mare.
Seguint el pensament dels antics sants Pares, sempre hem considerat l’Advent com la celebració del temps en què la humanitat, en Maria, veritable Poble d’Israel, es disposa per a donar a llum Jesús. El veritable Poble d’Israel, concentrat en la persona de Maria, presta a l’Esperit la seva humanitat perquè Jesús arribi a ser el nostre germà.
Sabem que això, que s’esdevingué fa més de dos mil anys, continua passant al llarg de la història i passa avui. Jesucrist neix constantment en tothom que comença a creure o renova la seva fe. A més, Ell es va configurant, creixent i perfeccionant-se en cadascun de nosaltres conforme avancem en la virtut. És la tasca engendradora i educativa que realitza l’Església – mare amb els seus fills. I quan l’Església compleix aquest encàrrec té la Mare de Déu enmig seu, donant continuïtat en el temps a la seva missió.
És el Poble de Déu, en el seu conjunt i tots i cadascun dels seus membres, qui engendra i dona a llum Jesús quan evangelitza i educa. Engendra i conforma Jesucrist en aquell que creu i es deixa acompanyar en el seu camí cap a la maduresa en l’Esperit.
Aquesta missió no es pot improvisar. Com en Maria, comença quan és engendrat el Verb de Déu en nosaltres mateixos, mitjançant la resposta de fe a l’anunci: “sí, d’acord, crec i ho accepto”. Aquesta és la resposta decisiva en l’Advent. El Crist que portem en el nostre si serà el que transmetem al germà perquè cregui i tingui vida eterna.
