Estimats germans i germanes, bon dia!
Comencem avui una nova sèrie de catequesis, que es fixarà en el «cor» de l’Església, és a dir l’Eucaristia. Per a nosaltres cristians és fonamental comprendre bé el valor i el significat de la santa missa, per viure sempre més plenament la nostra relació amb Déu.
No podem oblidar el gran nombre de cristians que, arreu del món, al llarg de dos mil anys d’història, han resistit fins a la mort per defensar l’Eucaristia; i quants, fins i tot avui, posen en risc la seva vida per a poder participar en la missa dominical. L’any 304, durant les persecucions de Dioclecià, un grup de cristians del nord de l’Àfrica van ser sorpresos mentre celebraven la missa en una casa, i van ser arrestats. El procònsol romà, durant l’interrogatori, els va preguntar per què ho havien fet sabent que estava absolutament prohibit. I ells van respondre: «Sense el diumenge no podem viure», la qual cosa significa: si no podem celebrar l’Eucaristia no podem viure, la nostra vida cristiana moriria.
De fet, Jesús va dir als seus deixebles: «Si no mengeu la carn del Fill de l’home i no beveu la seva sang, no teniu vida en vosaltres. Qui menja la meva carn i beu la meva sang té vida eterna i jo el ressuscitaré el darrer dia» (Jn 6,53-54).
A aquells cristians del nord de l’Àfrica els van matar perquè celebraven l’Eucaristia. Han deixat el testimoni que es pot renunciar a la vida terrenal per l’Eucaristia, perquè ella ens dóna la vita eterna fent-nos participar de la victòria de Crist sobre la mort. Aquest és un testimoni que ens interpel·la a tots i que ens demana una resposta sobre què significa per a cada un de nosaltres participar en el sacrifici de la missa i atansar-nos a la taula del Senyor. ¿Estem buscant aquella font d’on «brolla aigua viva» per a la vida eterna, que fa de la nostra vida un sacrifici espiritual de lloança i d’acció de gràcies i que fa de nosaltres un sol cos amb el Crist? Aquest és el sentit més profund de la santa Eucaristia, que significa «agraïment»: gràcies a Déu Pare, Fill i Esperit Sant que ens implica i ens transforma en la seva comunió d’amor.
En les properes catequesis m’agradaria donar resposta a algunes preguntes importants sobre l’Eucaristia i la missa, per redescobrir, o descobrir, com a través d’aquest misteri de la fe resplendeix l’amor de Déu.
El Concili Vaticà II va tenir el gran desig de portar els cristians a comprendre la grandesa de la fe i la bellesa de l’encontre amb Crist. Per aquesta raó calia en primer lloc actuar, guiats per l’Esperit Sant, fent una adequada renovació de la litúrgia, perquè l’Església en viu contínuament i es renova gràcies a ella.
Un tema central que els Pares conciliars van destacar és la formació litúrgica dels fidels, indispensable per a una veritable renovació. I aquesta és la finalitat d’aquest cicle de catequesis que avui comencem: créixer en el coneixement del gran do que Déu ens ha donat en l’Eucaristia.
L’Eucaristia és un esdeveniment meravellós en el qual Jesucrist, que és la nostra vida, es fa present. Participar en la missa «és viure una altra vegada la passió i la mort redemptora del Senyor. És una teofania: el Senyor es fa present sobre l’altar per ser ofert al Pare per la salvació del món» (Homilia en la santa missa, Casa Santa Marta, 10 febrer 2014). El Senyor és aquí amb nosaltres, present. Moltes vegades nosaltres hi anem, observem les coses, xerrem entre nosaltres mentre el sacerdot celebra l’Eucaristia… i no celebrem a prop d’ell. Però és el Senyor! Si avui vingués aquí el President de la República o alguna persona molt important del món, segur que tots estaríem a prop seu, voldríem saludar-lo. Però pensa: quan tu vas a missa, allí hi ha el Senyor! I tu estàs distret. És el Senyor! Hem de pensar en això. «Pare, és que les misses són avorrides!» «Però què dius, el Senyor és avorrit?» «No, no, la missa no, els sacerdots» «Ah, que es converteixin els sacerdots, però el Senyor és allí!» Entesos? No ho oblideu. «Participar en la missa és viure una altra vegada la passió i la mort redemptora del Senyor.»
Intentem ara fer-nos algunes preguntes senzilles. Per exemple, per què es fa el senyal de la creu i l’acte penitencial a l’inici de la missa? Aquí voldria obrir un altre parèntesi. Heu vist com fan els nens el senyal de la creu? Tu no saps què fan, si és el senyal de la creu o un dibuix. Fan així [fa un gest confús]. Cal ensenyar els nens a fer bé el senyal de la creu. Així comença la missa, així comença la vida, així comença el dia. Això vol dir que nosaltres hem estat redimits amb la creu del Senyor. Mireu els nens i ensenyeu-los a fer bé el senyal de la creu. I aquelles lectures, a la missa, per què hi són? Per què els diumenges es llegeixen tres lectures i els altres dies dues? Per què hi són, què significa la lectura de la missa? Per què es llegeixen i què fan? O bé, per què en un altre moment el sacerdot que presideix la celebració diu: «Amunt el cors?» No diu: «Amunt els nostres mòbils per fer la fotografia!» No, això és una cosa lletja! Us he de dir que em fa molta tristesa quan celebro aquí a la plaça o a la basílica i veig tants telèfons mòbils, no sols dels fidels, també d’alguns sacerdots i també bisbes. Per favor! La missa no és un espectacle: és anar a trobar la passió i la resurrecció del Senyor. Per això el sacerdot diu: «Amunt els cors.» Què vol dir això? Recordeu-ho: fora mòbils.
És molt important tornar als fonaments, redescobrir el que és essencial, a través del que es toca i es veu en la celebració dels sagraments. La petició de l’apòstol sant Tomàs (cf. Jn 20,25), de poder veure i tocar les ferides dels claus en el cos de Jesús, és el desig de poder d’alguna manera «tocar» Déu per creure en ell. El que sant Tomàs demana al Senyor és el que tots nosaltres necessitem: veure’l, tocar-lo per poder-lo reconèixer. Els sagraments satisfan aquesta necessitat humana. Els sagraments, i la celebració eucarística de manera particular, són els signes de l’amor de Déu, els camins privilegiats per trobar-nos amb ell.
Així, a través d’aquestes catequesis que comencen avui, m’agradaria descobrir juntament amb vosaltres la bellesa que s’amaga en la celebració eucarística, i que, un cop desvetllada, dóna sentit ple a la vida de cadascú. Que la Mare de Déu ens acompanyi en aquest nou tram de camí. Gràcies.
