Data: 16 d’octubre de 2022
Benvolguts germans:
Una primera manera que tenim per trobar-nos amb Crist és l’escolta de la Paraula, que és sempre paraula de vida. És significatiu que l’escena de la Transfiguració de Jesús culmini amb la veu del Pare, que proclama: “Aquest és el meu Fill, el meu Elegit, escolteu-lo” (Lc 9, 35). Jesús és el fill estimat, a qui cal escoltar. “En aquests dies, que són els definitius -diu la carta als Hebreus- Déu ens ha parlat a nosaltres en la persona del Fill” (1, 1).
A través de la seva Paraula, continguda a la Sagrada Escriptura, Crist continua parlant a l’Església. Nosaltres podem participar en aquest diàleg, si llegim amb assiduïtat i amb profunditat l’Escriptura Santa. No hem de tenir por de no saber interpretar-la, perquè la Bíblia ens parla sempre al cor i té gran força per a la vida de cada creient.
Els cristians ens hem d’acostumar a llegir la Bíblia i a fer-ho amb profunditat. Per ajudar-nos a llegir l’Escriptura hi ha un mètode tradicional, que s’anomena “lectio divina”. El papa Benet, recollint el que havia dit el Sínode dels Bisbes, la recomanava. Té quatre moments: lectio, meditatio, oratio i contemplatio. En primer lloc, ens preguntem què diu el text bíblic en si mateix (lectio), després ens preguntem el que diu per a nosaltres, tant individualment com comunitàriament (meditatio), seguidament responem al Senyor, pensant el que diem com a resposta a la seva Paraula (oratio) i, finalment, ens preguntem quina conversió de ment, de cor i de la vida ens demana el Senyor (contemplatio) (cf. Ex. Verbum Domini 87).
Aquesta paraula ha de ser llegida i escoltada personalment per cadascun de nosaltres. Però el lloc adequat d’escoltar la Paraula de Déu és la litúrgia. Aquesta és “l’àmbit privilegiat en què Déu ens parla a la nostra vida, parla avui al seu poble, que escolta i respon” (Ex. Verbum Domini 52). El Concili va recordar que quan es llegeix la Sagrada Escriptura a la litúrgia “és Crist mateix qui parla” (SC 6). A la litúrgia, la Paraula és sempre viva i actual. Hauríem de cuidar molt la primera part de la Missa i revisar com hi participem, perquè moltes vegades estem caçant mosques quan es llegeix la Paraula de Déu. No oblidem que Crist mateix continua dialogant amb nosaltres en el moment de llegir la Paraula de Déu durant la litúrgia.
Si volem escoltar la veu de Crist, hem de vigilar-nos el cor, perquè si vivim superficialment i frívolament, la paraula quedarà a la vora del camí i no podrà arrelar a la nostra vida (Cf. Lc 8, 4-8). Necessitem, també, trobar espais de silenci, on pugui ressonar la Paraula i moments d’adoració callada, on pugui ser pronunciada i assimilada.
Finalment, convé subratllar que qui fa créixer la Paraula al cor de l’home és el Pare. Dirigint-se als Corintis, diu sant Pau que “És Déu el que fa créixer allò sembrat” (1 Cor 3, 7). Per conèixer Jesús no n’hi ha prou amb l’estudi, no són suficients les idees, cal resar amb el cor i demanar al Pare que ens reveli el seu Fill, que ens atregui cap a Ell. I hem d’invocar l’Esperit Sant, que és el que fa efectiva la Paraula al cor dels creients.
