Missatge de la Conferència Episcopal Espanyola davant la situació social i política a Espanya

Davant la situació social i política a Espanya, els bisbes reunits en assemblea plenària de la Conferència Episcopal, compartim la preocupació que susciten l’actual polarització ideològica, la crispació social i els episodis de desacord. Inspirats en els principis de la Doctrina Social de l’Església, fidels a la nostra missió que ens convida a oferir una orientació moral, il·luminar les consciències i impulsar la recerca de solucions als desafiaments del moment actual, volem compartir amb el Poble de Déu i la societat espanyola, la següent reflexió:

Benet XVI, citant el Concili Vaticà II, afirma que «l’Església no té solucions tècniques per oferir i no pretén de cap manera barrejar-se amb la política dels Estats. Això no obstant, té una missió de veritat per a complir en tot temps i circumstància en favor d’una societat a la mesura de l’home, de la seva dignitat i de la seva vocació» (Caritas in veritate, 9). Com afirma l’Evangeli, «la veritat us farà lliures» (Jn 8,32).

El papa Francesc, amb la imatge del poliedre, ens parla d’«una societat en què les diferències conviuen complementant-se, enriquint-se i il·luminant-se recíprocament… perquè de tothom es pot aprendre alguna cosa, ningú no és inservible, ningú no és prescindible» (Fratelli tutti, 215). Així se’ns anima a viure la comunió en la diversitat. Això comporta fomentar la cultura del trobament, és a dir, buscar punts de contacte, estendre ponts, i projectar una cosa que inclogui tothom (cf. FT, 216).

La Conferència Episcopal Espanyola, al document titulat Orientacions morals davant la situació actual d’Espanya, aprovat l’any 2006, afirmava que és «absolutament necessari que sigui perfectament respectat el funcionament recte de les diferents institucions. Per a la garantia de la llibertat i de la justícia, és especialment important que es respecti escrupolosament l’autonomia del Poder Judicial i la llibertat dels jutges» (n. 61).

Volem encoratjar un diàleg social entre totes les institucions que cultivi l’escolta i eviti posicions inflexibles i excloents. Els acords han de respectar la dignitat de la persona, el bé comú i els principis de subsidiarietat i de solidaritat. Aquests principis han de realitzar-se en el marc de l’ordenament jurídic propi de l’Estat de Dret que ens hem donat els espanyols a la Constitució de 1978, que va culminar la Transició. La nostra Carta Magna consagra la separació de poders i la llibertat i igualtat de tots els ciutadans, alhora que garanteix la realització efectiva del principi de solidaritat, recollit al seu art. 2, vetllant per l’establiment d’un equilibri econòmic, adequat i just entre les diverses parts del territori espanyol (cf. art. 138).

La Bona Notícia de Jesucrist ens crida a ser fills del mateix Pare que fonamenta la fraternitat (cf. Mt 23,8-9). Això ens compromet a tots a actuar en consciència per la veritat i el bé del proïsme, a treballar amb esperança en favor de la trobada en la convivència pacífica i el respecte mutu, excloent tota violència, cultivant el perdó cristià i la reconciliació, i estimulant l’exercici de la caritat social i política.

Elevem la nostra pregària al Senyor perquè acreixi en nosaltres la convicció que la concòrdia i la comunió continuen sent possibles.

Madrid, 23 de novembre de 2023