Data: 7 d’abril de 2024
Benvolgudes i benvolguts, fa vuit dies seguits que celebrem la Pasqua. De fet, per ser exactes en la nostra afirmació, hauríem de dir que fa tota una vida que celebrem la Pasqua. La celebrem perquè sabem que és el centre de la nostra fe. I en aquest diumenge de l’Octava, també dit de la Misericòrdia o de pasqüetes, embolcallats encara per la llum gloriosa de la resurrecció, i quan els nostres pobles i viles celebren aplecs, festes i romeries d’alegria, rebem la notícia de la més profunda esperança cristiana: l’alè de Jesús (Jn 20,22). Per l’esperança sabem que la força que ens fa actuar, l’esperit que ens empeny i la il·lusió que ens acompanya, estan garantits per la resurrecció del Senyor i per la memòria que nosaltres, com a comunitat de seguidors, fem d’aquest esdeveniment central. Sabem que la memòria és la capacitat humana que ens ajuda a retenir un fet, un concepte o una circumstància, i és gràcies a la memòria que podem agermanar en el present allò que és passat. Però vet aquí que els cristians apliquem un concepte diferent i aquest és el de memorial. Es tracta d’un concepte, el de memorial, que va molt més enllà del record, perquè fa present i viu un esdeveniment que ha succeït. Per això, no és agosarat dir que l’alenada de Jesús als deixebles el diumenge després de la resurrecció ens arriba a nosaltres avui, en el present.
Com respondrem quan ens facin la pregunta de quin efecte té aquesta alenada de Jesús en nosaltres? Doncs dient que l’alè de Déu, és a dir l’Esperit Sant, ens manté en connexió i compromís amb la vida de Déu i ens evita haver de fer el que explica l’evangeli d’avui sobre sant Tomàs. L’alenada de Jesús, que és l’alenada de l’Esperit de Déu, ens proposa el compromís cristià, un compromís exercit en les nostres comunitats eclesials que són ara més pasquals que mai. Així m’agrada copsar-ho en les diverses jornades que ja porto de visita pastoral i que m’ha dut a celebrar la mateixa nit de joia amb vosaltres. Reitero la idea que relliga l’alenada del Senyor amb el nostre compromís cristià: creure en Déu que ha tastat la humanitat en Jesús i que l’ha ressuscitat.
L’alenada de l’Esperit del Senyor ens dissiparà les indiferències, perquè la indiferència és el pas previ al desastre. Del mal que ocasiona la indiferència n’he parlat diverses vegades en aquest mateix espai i en parlaré encara la propera setmana. La indiferència ens esborra l’esperança, les ganes de pregària i la necessitat de viure comunitàriament. Aquest diumenge en què avancem la Pentecosta, escombrem, amb l’alè de Jesús, qualsevol indiferència davant el fet íntimament inqüestionable de l’alenada que es passeja pels nostres cors.
Ben vostre,
