Data: 5 de març de 2023
Benvolgudes i benvolguts, aquest és el títol d’una conferència pronunciada fa pocs mesos al Monestir de Montserrat per part de l’eminent teòleg de Salamanca, el Dr. José Román Flecha (cf. DdE 1137 [2022] 678-690). I, certament és així. Els cristians ens trobem entre les lleis promulgades per l’Estat —o per la mateixa sentència del Tribunal Constitucional del passat 9 de febrer— i el testimoniatge que hem de donar en tot moment a favor de la vida humana.
El debat social sobre la llei de l’avortament reflecteix el xoc de valors que caracteritza la societat. La defensa universal del respecte a la vida s’enfronta diàriament amb altres valors, reconeguts com superiors en les actuals circumstàncies. Així, per a justificar la pràctica i la legalització de l’avortament, es parla de l’emancipació de la dona, de les exigències de la criança i de l’educació dels fills, del valor autònom de la relació sexual, del valor del treball de la dona. I, sobretot, s’insisteix en el “dret a triar”.
Davant aquesta realitat, què diem els cristians? Des d’un punt de vista cristià hem d’afirmar que la vida en gestació sempre és un do de Déu Creador i una mostra més de la iconalitat divina de la creatura humana. En conseqüència, mereix protecció absoluta i prioritària per part de tots els homes i dones, així com per part dels poders públics.
Si anem al contingut dels passatges bíblics que al·ludeixen al tema —malgrat un llenguatge sobre Déu marcadament antropomòrfic, propi de la cultura del moment en què van ser escrits—, ens transporten a l’essencial. En afirmar que Déu “coneix” i “estima” l’ésser humà “des de les entranyes de la mare”, està professant una fe en la dignitat de la persona, fins i tot abans del seu naixement, és a dir, per la dignitat inalienable del mateix ésser humà i no sols per les seves possessions o condicions circumstancials.
Cal advertir, a més, que les lleis de l’Estat poques vegades tenen en compte la situació veritable que ha portat a prendre una situació tan dramàtica, ni la situació posterior de la mare, que requerirà tot un miracle de proximitat i teràpia des de l’amor. En aquest punt és, precisament, on podem i hem de ser pioners els deixebles de Jesús. D’aquí que a l’Església de Tarragona, des de fa temps, tenim implantats tres projectes: El projecte “Àngel”, adreçat a aquelles dones i famílies que valoren la possibilitat d’avortar, tot oferint-los altres camins. Vinculat a aquest, hi ha la “Llar Natalis”, adreçada a aquelles mares que han decidit tenir el fill, on se’ls ofereix acollida i acompanyament. I, finalment, el projecte “Raquel”, on s’ofereix acolliment i acompanyament a les dones, familiars o professionals, que han patit o procurat activament l’avortament. Per mitjà d’acompanyants i professionals podran ser guiats psicològicament i espiritualment per afrontar el futur amb esperança i pau.
Finalment, hem d’evitar l’opinió generalitzada segons la qual la qüestió de la penalització o despenalització de l’avortament és un assumpte merament polític. Hem de recordar que les lleis tenen un efecte pedagògic sobre la formació de la consciència dels ciutadans. En aquest sentit, la valoració de la vida pateix un innegable deteriorament a causa de les lleis proavortistes que tenim.
Ben vostre,
