Data: 10 d’abril de 2022
Durant aquests dies passen davant dels nostres ulls les diferents escenes que recorden la vida, mort i resurrecció de Jesucrist. Els passos de Setmana Santa omplen els nostres carrers i ens complau poder explicar als més petits el significat del que veuen sobre una plataforma arrossegada per un gran nombre de persones: l’entrada de Jesús a Jerusalem aclamat com a rei pels qui porten palmes i rams a les mans, l’oració a l’hort, la institució de l’Eucaristia, la traïció de Judes, el prendiment, Jesús carregant la creu, la Verònica, el Cirineu, la crucifixió, la mort, la corona d’espines, els claus… Tots aquests moments ens interpel·len amb preguntes que, per descomptat, en tenim les respostes i tenim l’obligació de respondre-les.
L’explicació de la vida de Jesús des de Betlem fins al Calvari, la història del poble d’Israel i la seva esperança en la vinguda del Messies, la creació, l’origen i la composició del poble, Noè i el diluvi, Abraham i la fidelitat, Moisès i l’alliberament, els reis i els jutges, els profetes i els seus anuncis, els primers passos de la predicació dels Apòstols en les diferents ciutats de l’Imperi Romà, la història posterior de l’Església al llarg dels dos mil anys amb la seva llum i les seves ombres…, tots aquests continguts es donen a conèixer i s’avaluen a la classe de religió. Són part de la nostra història i el fonament de la nostra cultura occidental.
També hi ha espai per fer referència a les altres religions i confessions. S’explica el fonament del fet religiós i es comparen els aspectes coincidents i divergents entre algunes creences. És un conjunt de coneixements que ajuden a entendre una mica millor l’ésser humà i les seves motivacions per creure i actuar d’acord amb les seves pròpies conviccions.
Per concretar aquest comentari i tenint present la fe majoritària de la nostra societat, em va interessar el títol d’una Tribuna del diari La Vanguardia (6 de març de 2022) que signava un grup d’intel·lectuals catòlics de la Fundació Joan Maragall: Què perd la cultura si ignora el cristianisme? Entre altres coses, s’hi pot llegir que des d’un punt de vista cultural la pèrdua més immediata és la d’una clau interpretativa de tota la nostra història. Socialment, el cristianisme aporta una intervenció assistencial immediata sense demanar papers ni procedències; des d’una perspectiva existencial, una espiritualitat rica i variada, una obertura al sentit del misteri i una visió global del sentit de la vida; des de la dimensió ètica, podem fer al·lusió a la tríada de paraules de la Revolució Francesa -fraternitat, igualtat, llibertat- heretada dels valors cristians… Aconsello la lectura d’aquest article perquè és molt clarificadora per a la societat actual.
És cert que, com tota institució humana, l’Església té els seus punts foscos que allunyen moltes persones de la fe o provoquen la increença per falta de testimoniatge. Els catòlics actuals lamentem aquestes ombres del passat -i també del present- i demanem perdó, però considerem que les llums produïdes al llarg dels segles que han guiat gran part del camí del món occidental són molt més fortes, brillants i profitoses per a tota la humanitat. Afortunadament, molts no-creients reconeixen i agraeixen aquest gran llegat assistencial, cultural, ètic i de sentit en el qual s’han format.
Tot això em serveix per demanar als pares i als tutors legals que inscriguin els seus fills a classe de religió. També tots els alumnes més grans. Els proporcionarà les bases per a una educació integral tan necessària per aconseguir la seva plenitud personal i per la promoció d’una consciència solidària que beneficiï tots els éssers humans.
