Data: 24 de novembre de 2024
En el títol d’aquest comentari faig servir una paraula molt àmplia que engloba tots els grups de catòlics que s’associen per aconseguir un mateix objectiu en la nostra societat, que es concreta en una formació religiosa permanent i una presència significativa en les activitats culturals que s’hi desenvolupen. La paraula associació comporta el treball i els desitjos dels seus membres que s’uneixen en grup perquè les tradicions catòliques perdurin amb el pas dels anys i els seus efectes siguin més coherents amb les paraules i els gestos de Jesucrist. Això mateix és el que hem après en les orientacions que l’Església ha proposat en les diferents etapes de la vida cristiana.
Parlem, concretament, de confraries, germandats, congregacions i altres grups de catòlics que es reuneixen habitualment per fer un millor seguiment de Jesucrist. No ens referim en aquest moment a institucions com parròquies, centres educatius, obres de congregacions religioses… que tenen una similar pretensió. Reduïm el camp de visió i ens centrem en les associacions que preparen i fan visibles els actes de la Setmana Santa de la nostra comunitat religiosa de Lleida i formen part d’un Secretariat diocesà encarregat de coordinar totes les iniciatives que es proposen per a tal finalitat.
Agraeixo el compromís persistent de tots els confrares que desenvolupen la seva tasca any rere any. Mereixen un clar reconeixement per part de tots. Agraeixo, a més, l’esperit de col·laboració per unificar els criteris i els actes programats per al futur, que van exposar els responsables d’aquestes associacions en la reunió convocada el mes d’octubre passat pels encarregats del Secretariat, amb Montse Sánchez com a directora i amb Mn. Jaime Clusa com a consiliari. Va ser una sessió de treball molt profitosa i elogiada per tots els presents. Seguia la línia de l’anterior trobada del passat mes de juny en què es va valorar el treball fet durant l’última Setmana Santa. Vaig participar com a bisbe en totes dues sessions i en vaig quedar molt satisfet pel grau d’entesa mostrada per part de tothom. És molt evangèlic parlar amb llibertat, escoltar amb respecte i buscar el bé comú entre tots.
D’aquestes reunions esmentades ja n’heu tingut notícia al FULL dominical de fa unes setmanes. A mi em correspon proposar una triple acció: animar tothom a formar part d’una d’aquestes associacions, afavorir el treball de les directives de totes les confraries i orientar el camí per seguir Jesucrist vivint les celebracions i admirant la participació en les representacions populars. Tot això ajuda perquè cadascú, al seu propi nivell, es qüestioni la seva vida cristiana i accepti el model evangèlic amb responsabilitat.
No podem negar la importància de l’anomenada religiositat popular en les nostres comunitats. S’ha estudiat i escrit a bastament sobre aquest fenomen eclesial. El Directori sobre aquesta realitat sociològica la defineix com l’experiència de la fe, pública i privada, però explícitament cristiana. Els qui viuen fonamentalment d’aquesta manifestació religiosa els cal l’acompanyament de tota la comunitat: això els permetrà trobar-se amb Jesucrist. A la primera Exhortació Apostòlica del papa Francesc Evangelii Gaudium es pot llegir un conjunt de paràgrafs dedicats a subratllar la força evangelitzadora de la pietat popular, on apareixen conceptes que ha desenvolupat més vegades al llarg del seu pontificat. Tant de bo aprenguem a valorar els camins, tan diversos, pels quals es val Déu perquè ningú quedi exclòs de la seva presència.
En aquestes reunions del Secretariat es va decidir organitzar el pregó, preparar el cartell, demanar diferents col·laboracions i ajudes a tots els confrares. Encara falta temps, però ¡Sentiu-vos-hi tots convidats a participar!
