Data: 10 d’octubre de 2021
Continuo amb aquest segon comentari a l’últim document de la Conferència Episcopal Espanyola, “Fidels a l’enviament missioner”, que s’ha publicat aquest estiu i conté observacions molt útils per la vida eclesial. Pot ser aprofitat, alhora, per la nostra comunitat diocesana, preocupada sempre per com fer arribar el missatge de Jesucrist a la societat i per anunciar i, sobretot, saber viure l’estil personal i comunitari que Ell, amb les seves paraules i obres, ens va ensenyar.
A més d’assenyalar les característiques de la societat actual, la reflexió posa l’accent en el moment concret en què estem vivint, en la pandèmia COVID-19 i les seves conseqüències. En aquest sentit fa una afirmació clarivident: “El problema més greu no és ni econòmic ni polític, sinó el de la salut espiritual i el sentit de la vida que il·lumina la mirada per reconèixer qui està al costat com a germà”. I conclou: “Urgeix una gran renovació espiritual, cultural i política”.
Dedica una breu aportació sobre la situació política i social a Espanya (denuncia els atacs a la llibertat i a la justícia, i la seva responsabilitat de ser lloc de trobada i permanent reconciliació i per unir tothom en favor del bé comú) i parla més extensament de la situació eclesial: grups de cristians amb sensibilitats diferents i amb abandons pràctics de la seva fe; la cada vegada més visible pluralitat religiosa; la transparència i la informació detallada de totes les activitats de l’Església i, finalment, les dificultats que troba la seva missió evangelitzadora, les que venen de fora i fan irrellevant la seva presència, i les que són internes, com la mundanitat, la falta de comunió i la feblesa del testimoniatge missioner. No s’oblida d’assenyalar la pèrdua de confiança de sectors de la societat a causa dels greus casos d’abusos i d’altres comportaments inadequats i esmenta també els magníficats assumptes patrimonials. Aquesta situació ens obliga a fer una revisió constant, una forta autocrítica i una conversió autèntica.
En el citat document hi ha un apartat significatiu que afecta tothom: La transformació de la família, conseqüència i causa de l’acceleració del canvi i la seva repercussió en la transmissió de la fe. Aquesta referència a la família ens ha de fer pensar molt.
També hi ha una gran coincidència amb els objectius i desitjos de totes les comunitats cristianes. Anomena aquest capítol “Pla d’acció”, que expressa amb encert alguns comentaris que hem fet per posar en pràctica el nostre Pla, interessat sobretot en l’anunci de l’Evangeli. Ressenyo el títol dels diferents apartats perquè ho pugueu comprovar: 1. Anunciar el Déu revelat en Jesucrist i iniciar en la relació amb aquest Misteri acollidor que ens sosté. 2. Proposar un Jesucrist viu i facilitar la trobada amb Qui dona un nou horitzó a la vida i, amb això, una orientació decisiva. 3. Oferir el testimoniatge de vida fraterna i lliurada en la família i la comunitat cristiana, i d’amistat civil en la vida ciutadana. 4. Fer de la comunitat cristiana un àmbit d’escolta i trobada, així com una via de comunicació profunda. 5. L’activitat de l’Església ha de ser una expressió de l’amor de Déu en totes les persones i institucions.
El document acaba fixant unes prioritats: assenyala quatre itineraris preferents en les nostres accions pastorals i exposa l’ajuda que les diferents Comissions Episcopals, amb els seus tècnics i col·laboradors, poden aportar a tots els sectors de la nostra activitat pastoral. D’això ens en beneficiem tots i n’agraïm els suggeriments.
