Data: 1 de març de 2020
Benvolguts,
Us comunico amb goig que avui, primer diumenge de Quaresma, surt a la llum una Exhortació pastoral que acabo d’escriure destinada a tot el Poble sant de Déu que peregrina a Tarragona. La podeu demanar a les vostres parròquies o comunitats. Porta per títol L’Esperit fa jove l’Església, i es desenvolupa a la llum de tres elements que poden configurar l’esperit del nostre treball eclesial en el moment present: els documents i resolucions del Concili Provincial Tarraconense de 1995 ―en celebrem el vint-i-cinquè aniversari―, els ensenyaments del Concili Vaticà II i el projecte pastoral del papa Francesc. Conscients del present eclesial que estem vivint, volem fer una mirada al futur. Auscultant la veu de l’Esperit, volem tornar a començar a partir de Déu.
Ben segur que ara pot ser l’hora o el moment oportú per incidir en algunes actituds pastorals que ens poden ajudar en el nostre avui eclesial. Atents als signes i als canvis de la societat i del món, volem entrellucar algunes perspectives o pautes de futur per a la missió de la nostra Església i, en definitiva, per a la fe cristiana mateix. D’aquí que l’Exhortació pastoral s’estructuri a partir de dotze «actituds» pastorals, que són aquestes:
- Creure que l’Església que evangelitza és tot el Poble de Déu.
- Creure en una Església que «surt» a l’encontre dels altres i fa atractiva la fe.
- Cercar el «diàleg» constructiu amb els altres, fent servir paraules que expliquin el que vivim.
- Proposar la fe en positiu, respectant els temps i l’hora de Déu.
- Ser conscients que els cristians som «l’ànima del món».
- Treballar per a una Església més sinodal, que valora la fe de tots els batejats.
- Anar al que és l’essencial de la fe cristiana, és a dir, l’anunci de Jesucrist.
- Construir una Església en diàleg amb la cultura i amb el món.
- Propiciar la trobada amb l’Església com una «llar de fraternitat».
- Treballar per un laïcat compromès, actiu i ben format.
- Viure la pobresa evangèlica en una Església pobra i per als pobres.
- Impulsar comunitats que donin un testimoniatge coherent de vida cristiana i de santedat, d’on brollaran les vocacions que l’Església necessita.
Proposo que aquestes dotze actituds siguin reflexionades personalment o en grup: en els consells, els grups parroquials i les diverses comunitats cristianes i religioses de la nostra arxidiòcesi. A partir d’aquestes actituds, i fruit d’un treball sinodal en el qual tots ens hi podem sentir implicats, en podran sortir després aquelles «prioritats» pastorals que necessita la nostra Església de Tarragona. Una bona manera d’aprofundir en aquestes actituds seria plantejar-se de fer comunitàriament alguna sessió, o treballar en diverses sessions alguna, o cada una, de les dotze actituds presentades.
En aquest inici quaresmal, demanem al Senyor que l’Esperit Sant faci jove la nostra Església amb una veritable conversió missionera. Ben vostre.
