Data: 19 de juny de 2022
Benvolguts diocesans:
Els darrers diumenges hem estat parlant sobre la sinodalitat, amb tot, convé que tinguem ben present que l’Eucaristia és la font i cimera de la sinodalitat. En la seva realitat més profunda, l’Església és un misteri de comunió amb Déu (dimensió vertical) i de comunió entre els homes (dimensió horitzontal). Ara bé, aquesta comunió té la font en el banquet eucarístic. Sant Pau ho expressa amb claredat quan escriu als fidels de Corint: “El pa és un de sol, i per això nosaltres, ni que siguem molts, formem un sol cos” (1 Cor 10, 17). L´Església, la comunitat, s´entén com el cos de Crist. Però es fa com a tal mitjançant la participació en el cos i la sang del Senyor a l’Eucaristia.
Per això no ens ha d’estranyar que la Comissió Teològica Internacional, quan reflexiona sobre la sinodalitat, digui amb claredat: “El camí sinodal de l’Església es plasma i s’alimenta amb l’Eucaristia” (La sinodalitat, 47). I afegeix: “La sinodalitat té la seva font i el seu cim en la celebració litúrgica i d’una manera singular en la participació plena, conscient i activa al banquet eucarístic”. L’Eucaristia representa i realitza visiblement la pertinença al cos de Crist i la pertinença comuna entre els cristians. Així doncs, creixerem en sinodalitat segons alimentem la nostra vida al banquet eucarístic.
La celebració de l’Eucaristia fa créixer en nosaltres els sentiments i els afectes que sustenten el caminar junts, la sinodalitat (cf. CTI, n. 109). Comencem l’Eucaristia invocant la Santíssima Trinitat, perquè som conscients que som assemblea convocada per Déu i cridada a viure la unitat i la comunió, a semblança del Pare, el Fill i l’Esperit Sant. Després fem l’acte de reconciliació amb Déu i també amb els germans, perquè sabem que no podem presentar l’ofrena davant de l’altar sense haver-nos reconciliat amb el germà (cf. Mt 5, 23-24). Seguim escoltant la Paraula de Déu. És una escolta que realitzem com a poble, que se sap convocat per la Paraula i que en fa d’aquesta el seu aliment constant. Després, la comunió en el cos i la sang de Crist ens posa en comunió íntima amb Déu i propicia la comunió amb els germans. Rebre Crist en l’Eucaristia, unir-se amb Ell amb tota veritat, equival a unir-se amb tots aquells amb qui Ell ja és unit, tan realment, tan inseparablement, com Ell s’uneix ara amb nosaltres. Aquesta comunió condueix, finalment, a la missió. Qui participa del cos de Crist, està cridat a compartir aquesta experiència joiosa amb tothom. Cada Eucaristia és un estímul perquè l’Església es posi en marxa per portar Crist als homes que esperen la seva salvació.
L’adoració de l’Eucaristia fora de la Santa Missa perllonga i intensifica allò que s’ha esdevingut en la mateixa celebració litúrgica. L’adoració ocupa un lloc central en el procés sinodal, que és sobretot un procés orant. És significatiu que al discurs de l’inici del procés sinodal i a l’homilia el papa Francesc parli de la importància de l’adoració. “Adorar, donar espai a l’adoració, allò que l’Esperit vol dir a l’Església” (Homilia 10-10-2021). Cada any, la festa del Corpus Christi ens recorda la importància d’adorar Jesús present a l’Eucaristia i d’agrair-ne la seva presència.
