Data: 26 de juny de 2022
Sempre ens ha sorprès un fet admirable: els sants més propers a l’Eucaristia han estat els que han anunciat, viscut i impulsat l’amor més perfecte, és a dir, més universal i gratuït; en conseqüència de l’amor als més pobres i necessitats. Como diem, el germà sant Carles de Foucauld és un paradigma d’aquest fet: se’l coneix com el “germà universal”; una expressió que pot sonar a fraternitat abstracta i indiferenciada, però que seria totalment aliena a la fraternitat que ell va generar amb la seva paraula i la seva vida. L’amor eucarístic és absolutament concret:
“L’Eucaristia no sols és un culte, esdevé un estil de vida assimilat i viscut al costat de Jesús que es va fer Eucaristia. Carles es converteix en una vida lliurada a Déu i als homes, a semblança de Jesús”.
“…aquest banquet diví del qual em vaig convertir en ministre, calia presentar-lo no als germans, als parents, als veïns rics, sinó als coixos, els cecs, els pobres. A les ànimes més abandonades els calen més sacerdots.” (Carta al P. Caron, Beni-Abbés, 8 abril 1905)
“Crec que no hi ha cap paraula de l’Evangeli que m’hagi impressionat tant i que hagi transformat tant la meva vida com aquesta: “Tot el que feu a un d’aquests petits, a mi m’ho feu”. Si pensem que aquestes paraules són de la Veritat increada, de la boca que va dir “Aquest és el meu cos… aquesta és la meva sang… “, amb quina força serem portats a estimar Jesús en aquests “petits”, aquests pecadors, aquests pobres, aportant tots els mitjans materials per a alleujar les seves misèries temporals”. (Carta a Louis Massignon, 1 agost 1916)
La seva recerca prioritària és de Crist viu. Una vegada trobat en l’Eucaristia, veu obert l’horitzó dels pobres, de tota mena de pobresa en qualsevol lloc del món. En aquest sentit, Carles de Foucauld s’endinsa en tota una tradició secular d’amor concret eucarístic i la seva petjada va desencadenar un llarg i variat carisma en els seus seguidors.
Un exemple de la fecunditat d’aquest carisma va ser la Germana Magdeleine de Jesús (Magdeleine Hutin, 1898 – 1989), fundadora de la Fraternitat de les Germanetes. Els inicis de la història espiritual d’aquesta germana són una mica diferents als de Carles de Foucauld. La seva recerca de la pau enmig de sofriments (orfandat, guerra, malaltia), la seva fe, la seva sensibilitat vers el món del Sàhara i la seva capacitat de lliurament en el servei als necessitats, la porten a descobrir l’espiritualitat del germà universal, i a compartir el seu carisma. Una mateixa lògica la porta a establir en cada comunitat la capella amb el sagrari. Ens impressiona que aquesta manera de viure la fe permeti conjuminar factors que normalment vivim per separat: contemplació i acció, unitat i obertura universal.
La seva oració, que considera fonamental, és qualificada per ella mateixa com a “contemplativa”, sense deixar l’acció. També l’acció a favor dels més necessitats és “lloc místic”, quan els moments orants també són plens de la realitat dels pobres. I des d’aquí la projecció d’un objectiu agosarat: la unitat sense perdre la universalitat, la comunió de tots, sense exclusió per raó de llengua, nació, cultura, raça…
Desert, oració, pobresa, Eucaristia, servei als més necessitats, obertura a l’universal. Tot entra en un mateix camí i una mateixa lògica. Un secret que es revela als qui s’endinsen en el misteri.
