Data: 20 de setembre de 2020
Benvolguts i benvolgudes,
A la Carta de fa quinze dies vaig insistir en la necessitat d’una formació sòlida per a poder viure la fe cristiana en els moments actuals. Donada la seva importància, avui hi torno. Malgrat les dificultats que ens porta la pandèmia, a hores d’ara algunes parròquies o arxiprestats heu pensat en la possibilitat de projectar en el programa del nou curs algunes sessions de formació amb distintes modalitats. Penseu que l’Institut Superior de Ciències Religioses Sant Fructuós dona una resposta a aquesta necessitat a un nivell superior. És una resposta convenient i necessària en aquests moments, una resposta que, com ja deia l’altre dia, ha pensat en contingències i imprevistos d’última hora i, si convé, es troba preparada per a fer les sessions telemàticament.
L’any 1943 —han passat gairebé vuitanta anys— aparegué a França un llibre que portava per títol França, país de missió?, que escandalitzà força gent d’Església. Ara constatem que els seus autors tenien una percepció aguda del que estava passant al país veí i que començava a soscavar el nostre. El llibre no era un crit de croada. Era més aviat una reflexió rigorosa que feia tocar de peus a terra des d’una autenticitat evangèlica.
Més tard, ja celebrat el Concili Vaticà II, el gran teòleg alemany Karl Rahner escrivia el pronòstic següent: «La nostra situació actual representa la transició d’una Església recolzada en una societat cristiana homogènia i gairebé idèntica a ella —d’una Església de masses— a una Església constituïda per persones que en contradicció amb el seu entorn, es van obrint pas a una opció de fe, clara i conscient. Així serà l’Església del futur, o bé deixarà de ser» (Cambio estructural en la Iglesia, Madrid 1975, 31-32; original alemany de 1972).
Avui els cristians ens trobem ja de ple en aquesta situació descrita. Estem en una situació de peregrins, convivint en una societat aliena al concepte cristià de la vida i, al mateix temps, compartint les inquietuds i esperances d’aquesta societat, però al ras, sense altre sostre que les estrelles. La situació present s’assembla a aquella descrita a la primera Carta de sant Pere quan, en un context plural i enmig d’altres creences, l’autor de la carta es dirigeix als cristians amb aquesta recomanació: «Estigueu sempre a punt per a donar una resposta a tothom qui us demani raó de la vostra esperança. Però feu-ho suaument i amb respecte, mantenint la rectitud de consciència. Així quedaran confosos […] els qui us difamen per la vostra recta manera de viure com a cristians» (1Pe 3,15-16). Si Jesucrist té realment per a nosaltres «paraules de vida eterna» (Jn 6,68) viurem la situació present amb plenitud, amb joia i amb una certa esportivitat.
Situats en aquest punt, arribem a la conclusió de la necessitat d’un bon avituallament per a la travessa, una formació posada al dia i sòlida per poder respondre als reptes que van sortint en el camí. L’Institut Superior de Ciències Religioses Sant Fructuós està creat per donar aquestes provisions a un nivell científic i sistemàtic. S’adreça especialment a col·laboradors i col·laboradores de parròquies i comunitats, a joves que volen complementar els seus estudis universitaris amb una altra carrera, als religiosos i religioses, laics i laiques entregats que vulguin aprofundir allò que viuen i, en definitiva, a totes aquelles persones amb inquietuds sobre el fet religiós cristià.
Ben vostre,
