Data: 29 de desembre de 2024
Estimats diocesans, amics i amigues:
Avui celebrem la Sagrada Família de Natzaret, el santuari de l’amor i de la vida, un model de fe lliurada fins a l’extrem en la missió redemptora de la Paraula encarnada.
Jesús, Maria i Josep ens obren les portes de la seva llar, ens mostren les seves mans gastades de tant d’estimar i ens descobreixen la bellesa que amaguen els seus ulls per a ensenyar-nos a créixer en enteniment, edat i favor de Déu (cf. Lc 2,52), abraçant la part bella de l’heretat que Déu Pare ha dipositat en el més profund del seu ésser.
«El Redemptor del món va triar a la família com a lloc per al seu naixement i creixement, santificant així aquesta institució fonamental de tota societat», va afirmar el papa sant Joan Pau II durant l’àngelus pronunciat un dia com avui, l’any 2001. Així va néixer Jesús, el Fill de Déu, en la solitud d’un pessebre i sense gaire condicions dignes per a viure, però tal i com ho va voler el Pare: als braços de la Santíssima Verge Maria i sota la cura del Custodi del Redemptor.
I ara, davant tal certesa teològica, m’aturo en la tendresa que irradien les seves mirades i em pregunto: pot haver-hi en aquest món un amor més gran?
En la Sagrada Família de Natzaret, que és la llavor de l’Església universal, tot allò que és diví s’humanitza i tot allò que és humà es divinitza. En cadascun d’ells podem veure el reflex d’una societat que estima i pateix, que prega i plora, que confia i tremola mentre la mar impetuosa del viure ens desarma per complet la vida.
Maria és la tendresa de Déu, la manera més curosa i delicada que té el Pare de dir-nos quant ens estima. Josep és l’home del silenci, el guardià de l’Amor que posseeix un protagonisme singular en la història de la Salvació, ja que a ell se li confia el do de protegir-los davant qualsevol situació de perill. I Jesús és el Fill de Déu fet home, l’amor incondicional, pacient i bondadós que no té enveja, no és altiu, no es orgullós, no és groller ni egoista, no s’irrita, no es venja i no s’alegra de la mentida sinó que troba el goig en la veritat (cf. 1Cor 13). I aquest amor, que tot ho excusa, ho creu, ho espera i ho suporta, no passa mai perquè guarda la Veritat més absoluta: la que neix de la fe i conserva l’esperança que descobreix la porta gloriosa del Cel.
Amb el Jubileu 2025 acabat de començar, posem la nostra confiança en aquesta escola de pietat, santuari d’humilitat i refugi de misericòrdia. El seu sentir és font d’espiritualitat, escalf i consol. Entendre la seva manera desinteressada i incondicional de lliurar-se fins a l’últim batec ha d’ajudar-nos a nosaltres a estimar els nostres germans amb aquest mateix amor. Siguem una gran família diocesana a exemple de la Llar de Natzaret: Família de les famílies de Déu.
