Data: 16 de juny de 2024
Jesús parlava sovint amb paràboles a tots aquells que s’acostaven a escoltar-lo. A través de breus narracions que contenien sàvies ensenyances, Jesús explicava el seu missatge de salvació a la gent del seu temps. La majoria dels seus contemporanis vivien en un entorn rural. És per això que moltes de les paràboles estan plenes d’imatges del món del camp. En elles podem contemplar a camperols que observen el cel per saber si plourà, a pastors que cuiden les seves ovelles o plantes que creixen i donen fruit abundant.
El text de l’Evangeli de Marc que avui es proclama a l’Eucaristia recull dues d’aquestes paràboles: la paràbola de la llavor que creix tota sola i la del gra de mostassa. L’evangelista descriu en la primera un home que sembra unes llavors al seu camp. Després de la seva feina se’n va a descansar i espera amb paciència fins que arribi el temps de la collita (cf. Mc 4, 26-29).
Déu també sembra la seva Paraula en nosaltres i espera amb paciència que germini. I és que Déu no té pressa. Ell confia que un dia també donarem fruit abundant. També nosaltres podem sembrar al món llavors del Regne de Déu perquè fructifiqui l’esperança, la pau i l’alegria. No ens desanimem si veiem que la nostra feina triga a donar fruit. Deixem actuar a Déu, Ell sempre està treballant.
En la segona paràbola, Marc compara el Regne de Déu amb un gra de mostassa. Aquesta llavor és molt petita, però, quan germina, creix i es converteix en una planta tan grossa que, fins i tot, els ocells poden refugiar-se sota les seves branques (cf. Mc 4,30-32).
En aquesta paràbola, Déu ens demana que confiem en la força de les petites coses. Totes elles ajuden a construir el Regne de Déu. Un somriure, un gest d’afecte, una paraula amable, poden transformar el món. Crist ens ensenya a assaborir la vida com un camí ple de novetats. Ell parlava amb tendresa de les coses més petites i fràgils i estimava especialment els més humils i vulnerables: els infants, els pobres i els malalts.
La nostra Església està cridada a donar testimoni de Crist i a sembrar llavors de solidaritat, amistat i acollida. Tots els batejats tenim la missió de donar a conèixer Crist amb el testimoni de la nostra vida i transmetre fe, esperança i caritat (cf. Lumen gentium, 31). Treballem units per ser llevat en la massa i transformar el món des de dins amb la força de l’Esperit Sant.
Benvolguts germans i germanes, demanem a Déu que ens ajudi a ser terra bona que doni fruit abundant. Que Ell ens ensenyi a valorar les coses senzilles i bones que ens sorprenen durant el camí de la nostra vida.
