Data: 26 de maig de 2024
Sant Francesc d’Assís en el Càntic del germà sol, on lloa el Senyor per totes les criatures, incloent-hi els qui perdonen i fins i tot la mateixa mort, exclama: «Lloat sigueu, Senyor, per l’aigua, la germana servidora i humil, preuada i casta.» La mirada profundament cristiana del poverello d’Assís li fa lloar «l’omnipotent, altíssim i bondadós Senyor» pel do de l’aigua. Ell sap que tots els béns naturals de què gaudim provenen de la mà generosa del Creador. Aquesta visió de la realitat és fonamental per a una valoració adequada dels recursos de la terra: la font de la vida és l’únic Déu i Pare de tots; formem una única humanitat, que habita en la casa comuna que és la Terra i en un Univers immens que parla de la glòria divina.
En els darrers mesos hem sofert una situació de secada tan greu que va fer que les autoritats prenguessin mesures per a un ús adequat de l’aigua; fins i tot, en alguns llocs, es van decretar restriccions. Gràcies a Déu, les pluges abundoses en les nostres comarques han fet que la situació revertís i, amb goig, estem veient com pels rius i rierols va baixant l’aigua que omple els embassaments; sense oblidar que els boscos i sembrats, amb les precipitacions aquoses, mostren el color verd tendre de la nostra primavera.
L’aigua és un bé preuat que en la saviesa del Creador, amb el cicle de l’evaporació i les precipitacions, puja al cel i cau del cel, regant tots els indrets perquè la terra produeixi la vegetació que necessitem per a subsistir. L’aigua és un bé per a tota la família humana, no sols per a alguns. El sant pare Francesc, en la seva profètica encíclica Laudato si’, posa la qüestió de l’aigua com un dels temes fonamentals de l’ecologia integral que ell proposa com a resposta al repte de la cura de la casa comuna i crida l’atenció sobre «la impossibilitat de sostenir l’actual nivell de consum dels recursos naturals dels països més desenvolupats i dels sectors més rics de la societat, on l’hàbit de gastar i llençar assoleix nivells inaudits». En el tema de l’aigua s’ha de tenir molt en compte, doncs, un ús adequat, el qual inclou evitar el malbaratament. L’accés a l’aigua potable és un dret bàsic i universal per a tothom, també per als més pobres de la terra. No oblidem la centralitat de la persona humana i la cura dels ecosistemes naturals en aquesta qüestió transcendental; que no s’imposi una visió merament mercantilista. No oblidem tampoc el vessant educatiu i cultural en la gestió de l’aigua.
