Data: 12 de febrer de 2023
La Campanya Contra la Fam, promoguda i animada per l’associació catòlica Mans Unides, enguany ens convida a dirigir la mirada sobre una xacra social: la desigualtat.
Som sensibles a la desigualtat? Espontàniament ens sembla que desigualtat és sinònim d’injustícia i que igualtat ho és de justícia. Un bon analista hauria d’estudiar aquest fet. Perquè els règims polítics anomenats col·lectivistes, imposant autoritàriament la igualtat, han ocasionat milions de misèries, injustícies, esclavituds i morts. Més encara, han creat una elit de “distingits” que, sota el títol de guardians de la igualtat, han esdevingut autèntics senyors privilegiats enfront d’una massa d’iguals sotmesa en el pensament, en els recursos, en la salut i, sobretot, en la capacitat creativa i lliure. En nom de la igualtat han generat pobresa.
Si preguntéssim a Jesús què en pensa, segurament no ens respondria amb una sola paraula. Jesús no va proclamar mai la igualtat com a tal. Tot i així no s’entendrien les seves paraules ni el conjunt de l’Evangeli si no es té en compte tota la seva lluita contra els murs (per exemple en la relació de jueus i pagans) i les pretensions de superioritat i domini abusiu dels uns contra els altres (per exemple els fariseus), així com la seva proximitat i el seu amor als pobres i necessitats (per exemple, els malalts). L’Evangeli, com va desenvolupar sant Pau àmpliament (cartes als Romans i als Gàlates), es basa en aquests supòsits bàsics:
– Tots, sense distinció, som iguals en el pecat. Ni els jueus ni els pagans, ni d’una classe, nació o cultura, poden presumir de privilegis de santedat (cf. Lc 13,4). Uns i altres, tots, han de ser salvats i justificats per l’amor de Déu.
– Tant els uns com els altres són cridats a creure i convertir-se. Llavors reben el mateix do d’una manera absolutament gratuïta, de manera que ningú no es pot vanagloriar ni encimbellar-se per sobre dels altres.
– D’aquí naixerà una igualtat fonamental: tots germans per la condició comuna de fills de Déu. Tots necessitats i tots agraciats pel mateix amor. És la fraternitat – igualtat que estableixen la comunió a l’interior de la família, que és l’Església.
– Aquesta igualtat – fraternitat, perquè sigui autèntica, necessita verificar-se en “vida compartida”, en actes i gestos que mostrin amor concret, també en el terreny econòmic i el tracte social.
– Des d’aquest focus de comunió els cristians s’obren a una fraternitat – igualtat universal, perquè descobreixen que la voluntat de Déu, Pare de Jesucrist i creador de la humanitat, va fer a tots iguals en dignitat i tots igualment estimats per Ell. Aquesta obertura també haurà de materialitzar-se en el tracte social i en l’àmbit econòmic.
Així, doncs, entra en joc la força de l’amor concret i obert. És el mateix amor, que s’ha rebut gratuïtament, el que s’ofereix a tots i davant la nostra mirada els converteix en germans i, per tant, els fa iguals. El papa Francesc proclama aquesta obertura i ens ha promès un missatge estimulant a la “Fraternitat Universal”.
