Data: 5 de desembre de 2021
En el camí de l’advent la figura de Maria es essencial. La solemnitat de la Immaculada Concepció de la Mare de Déu és la festa mariana per excel·lència d’aquest temps litúrgic. En ella els cristians ens alegrem i donem glòria a Déu pel poder de la seua gràcia, que en la Mare del Senyor ha mostrat tota la seua eficàcia. El designi de Déu sobre la humanitat i sobre cada persona és un projecte d’amor molt més gran del que podem imaginar. Abans que nosaltres penséssim en Déu, Ell va pensar en nosaltres. La humanitat sencera està sota el signe de la gràcia i l’amor de Déu. I això no és quelcom impersonal. Ha pensat en cadascú de nosaltres, ens ha destinat a ser sants i ens ha elegit en Crist per a ser els seus fills. Al regal de la vida ha volgut afegir totes aquestes gràcies, sense les quals la vida humana no tindria sentit perquè li faltaria una meta que ens portés a la vertadera felicitat. Ens ha creat per a ser feliços, i eixa felicitat està en la santedat i en l’amistat amb Ell. Mai haguérem pogut imaginar la riquesa de la glòria que Déu ens vol regalar.
Però les persones sembla que mai estem contentes amb el que tenim, amb allò que rebem de Déu. Sempre volem més, desconfiem de Déu, volem ser com Ell. És una actitud que reapareix al llarg de la història de la humanitat i que es manifesta avui de moltes maneres: vol ser com Déu qui pretén determinar per ell mateix el que està bé i el que està mal, sense sotmetre’s a cap valor moral; vol ser com Déu qui utilitza el poder abusivament per a imposar la seua ideologia, envaint àmbits que no li corresponen de la vida de les persones i de les famílies; volen ser con Déu els qui en lloc de protegir i fer-se servidors de la vida humana justifiquen la possibilitat de decidir sobre ella; vol ser com Déu qui abusant del seu poder vol conduir la història segons la seua ideologia, sacrificant a qui no pensa igual; vol ser com Déu qui no reconeix cap límit ètic a l’exercici del seu poder; vol ser com Déu, en definitiva, qui pensa que és més del que realment és i no accepta la seua condició de criatura, la seua fragilitat, i no reconeix que no “té res que no ho hagi rebut” de Déu.
Maria, en canvi, ens mostra el camí per a retornar al designi de Déu, per acollir en la nostra vida el seu pla d’amor: “sóc l’esclava del Senyor”, li diu a l’àngel després que aquest li anunciés que era una criatura de gràcia i havia estat escollida per a ser la Mare del Messies. Si la serp havia dit als nostres primers pares “sereu com déus” (Gn 3,4) i havia despertat en ells el desig de ser-ho, Maria respon a l’àngel: “sóc l’esclava del Senyor”. Si el pecat porta a l’orgull i a l’ambició, el fruit de la gràcia és el reconeixement de la pròpia petitesa. Maria ens mostra el camí que porta a la vida: el de la senzillesa i la humilitat. Com és el món que construïm quan volem ser com déus? És més just? més humà? més digne de l’home? Com seria el món si tots seguíssim el camí que la Mare del Senyor va viure amb tota la seua humilitat, senzillesa i naturalitat? Seria una anticipació del Regne de Déu, del Regne de veritat i de vida, de santedat i de gràcia, de justícia, d’amor i de pau. Que aquest Advent vivim cadascú de nosaltres un camí espiritual per a ser com Maria, per acollir com Ella a eixe Jesús que ens du la vida de la gràcia, i per poder arribar a viure en eixa gràcia i eixa amistat amb Déu que va fer de Maria una criatura única. En el camí de l’Advent Maria és l’espill en el que ens hem de mirar.
