Data: 4 d’octubre de 2020
El proper dimecres, 7 d’octubre, celebrem la festa de la Mare de Déu del Roser. Aquesta celebració mariana sempre em transporta a la meva infantesa. Recordo els capvespres en què resàvem el rosari en família. Una pregària familiar que acabava amb les lletanies a la Mare de Déu.
Si ens fixem en les lletanies, en descobrirem el veritable sentit i bellesa, però per aconseguir-ho hem d’abandonar els prejudicis i endinsar-nos-hi. Des de fora poden semblar pregàries monòtones, avorrides i arcaiques que no tenen cabuda en el segle XXI, però us convido a descobrir que no és així. Estan escrites amb gran passió i reflecteixen el profund amor a Déu i a Maria, un amor etern. Les lletanies són, sens dubte, un bonic exemple de l’expressió d’aquest amor.
Al llarg de la història, poetes, escriptors i creadors de diferents disciplines han intentat expressar l’amor a través del seu art. Així, l’arquitecte Antoni Gaudí va idear i va iniciar el temple de la Sagrada Família a Barcelona, una obra monumental inspirada pel seu profund amor a Crist i a la Mare de Déu. És per això que se’l coneix com a «l’arquitecte de Déu».
L’amor que sentim cap als altres és difícil de descriure i de mesurar. L’amor que sentim cap a Déu o cap a la Mare de Déu escapa encara més a la nostra comprensió i és molt difícil d’expressar amb paraules. Però tenim exemples excelsos d’aquesta expressió en els textos de santa Teresa de Jesús o de sant Joan de la Creu, que recullen la seva experiència de profunda comunió amb Déu; així tots dos arriben a afirmar: «Visc sense viure en mi».
La magnitud de l’amor que molts sentim cap a la Mare de Déu és tan gran que no n’hi ha prou amb una sola frase per poder descriure aquest amor. Per això, de vegades s’expressa amb un reguitzell de lloances. Així, de fet, les lletanies van néixer en els primers segles del cristianisme. Eren súpliques dialogades entre els preveres i els fidels, i es resaven, sobretot, en les processons. Encara que en un principi eren dirigides només a Déu, es van afegir amb el temps invocacions als sants i, especialment, a la Mare de Déu. Les lletanies marianes van començar a multiplicar-se en els segles XV i XVI.
Des de llavors, ha plogut molt i la societat ha canviat, però les lletanies segueixen aquí, segueixen tenint una força immensa i una gran profunditat. Si les llegim no de forma mecànica, sinó amb el cor i tenint en compte que qui les ha escrit és una persona enamorada de Déu i de la Mare de Déu, les gaudirem. Aturem-nos en cada paraula, en cada frase, sense presses. Amb amor. Amb passió. Tancant els ulls i obrint l’ànima, contemplarem la Mare de Déu que ens està observant i escoltant.
Benvolguts germans i germanes, us animo a resar el rosari, a oferir «roses» a Maria, especialment en aquests dies; ens ajudarà a veure la realitat amb la seva mirada i ens portarà cap al seu Fill. Demanem a Maria que ens acosti a la vida i a les paraules de Jesús. Santa Maria, Mare de Déu, prega per nosaltres.
