Data: 17 de juliol de 2022
En l’evangeli d’aquest diumenge escoltem la coneguda escena de l’acolliment del Senyor en Betània per part de Marta i Maria, les germanes de Llàtzer. Les dues reben al Senyor amb l’alegria de sentir-se honrades per la seua presència. En tot el que fan estan manifestant l’amor que senten cap a Ell, però cadascuna té una prioritat diferent: mentre Marta s’ocupa de preparar les coses necessàries per atendre’l dignament i s’afanya amb el servei; Maria, asseguda als seus peus, es dedica a escoltar la seua Paraula. Davant la queixa de Marta perquè la seua germana no l’ajuda, el Senyor li respon d’una forma sorprenent: “Marta, Marta, estàs preocupada i neguitosa per moltes coses, quan només n’hi ha una de necessària. Maria ha escollit la millor part, i no li serà presa” (Lc 10, 41-42).
Pel relat de la resurrecció de Llàtzer deduïm que Marta tenia una personalitat més espontània i decidida que Maria. En sentir que el Senyor venia a visitar-les per la mort del seu germà, “sortí a rebre’l”. María, en canvi, “es quedà a casa” (Jn 11, 20) i només va acudir al lloc on estava enterrat quan la seua germana li va dir que el Senyor la cridava (Jn 11, 28-29). Moguda per un sentiment de confiança i de familiaritat amb Jesús, Marta es dirigí al Senyor dient-li que, si hagués estat allí el seu germà no hauria mort, però que sabia que tot el que demanés a Déu, Ell ho concediria. Aquestes paraules de Marta van ser el començament d’un diàleg amb Crist que va culminar amb una de les confessions de fe més grans que trobem en el Nou Testament: “Sí, Senyor: jo crec que tu ets el Messies, el Fill de Déu, el qui havia de venir al món” (Jn 11, 27).
La correcció de Jesús a Marta no és una censura al que ella està fent; constitueix una invitació dirigida a tots nosaltres perquè ens preguntem per allò que fem en la vida, per com ho fem i pel sentit que donem a les nostres accions. No es tracta que tinguem una actitud passiva davant les necessitats de les persones, sinó que visquem el servei als altres i les exigències del nostre compromís cristià lliures de tota inquietud que ens puga llevar la pau. El Senyor no li retrau a Marta la seua actitud de servei. Li fa notar que la viu de tal manera que està “preocupada i neguitosa”.
L’observació del Senyor ens situa davant la qüestió del sentit del nostre actuar, del nostre treball de cada dia, de les nostres preocupacions i inquietuds. El nostre món ens impulsa a un estil de vida que ens porta amb freqüència al nerviosisme i estrès, perquè ens impedeix gaudir de la tranquil·litat necessària per a reflexionar i preguntar-nos per les motivacions del que fem. Sovint no som conscients que moltes de les coses que ens causen preocupacions i inquietuds en realitat són innecessàries, i ens desvien d’allò que és essencial i important per a la nostra vida. Maria havia triat la part millor perquè el seu cor estava centrat en el Senyor; la seua presència l’havia omplert d’alegria. Per a ella el més important en eixe moment no eren les coses, sinó escoltar a Jesús i acollir la seua Paraula.
En un món que ens ofereix tants missatges que ens lleven la pau; en el qual el nostre ritme de vida tantes vegades frenètic ens dificulta parar atenció a la Paraula de Jesús, el veritablement necessari és asseure’ns als seus peus per alimentar-nos d’ella. Només així el nostre compromís en favor dels altres tindrà sentit i les preocupacions de la vida de cada dia no ens trauran la pau.
