Data: 16 de març de 2025
L’Església celebra al voltant de la solemnitat de sant Josep el dia del seminari. Una jornada dedicada especialment a pregar per les vocacions al ministeri sacerdotal. Cada cristià és cridat a una vocació concreta i tots compartim una única vocació, la de cristians, la de seguidors del Crist. La vocació és una crida que cadascú rep a viure un determinat ministeri o carisma dins de la seva vocació de cristià. Per escoltar la crida cal tenir l’orella atenta i el cor obert, per tal de saber reconèixer la veu del Senyor i respondre-hi amb generositat.
Tots coneixem la manca de vocacions a la vida sacerdotal i consagrada. Els factors que ens han dut a aquesta situació són molts i diversos. Déu continua cridant, i això és ben cert, però nosaltres no estem tant predisposats a escoltar-lo. Una resposta positiva a la crida del Senyor a seguir-lo i a servir-lo a través del ministeri sacerdotal implica un compromís fort i una tasca no sempre fàcil.
Ens cal pregar per tal que el Senyor cridi al ministeri sacerdotal i per tal que aquells a qui cridi obrin els seus cors a la veu de Crist per comprometre’s a servir-lo en la seva Església i els seus germans. «L’Església no pot deixar mai de pregar a l’amo dels sembrats que enviï segadors als seus sembrats (cf. Mt 9, 38) ni de dirigir a les noves generacions una nítida i valenta proposta vocacional, ajudant-los a discernir la veritat de la crida de Déu perquè responguin a ella amb generositat; ni pot deixar de dedicar una cura especial a la formació dels candidats al presbiterat», ens deia sant Joan Pau II (Pastore Dabo Vobis, 2).
Pregària, ajuda al discerniment i resposta generosa a la crida són tres elements fonamentals i indestriables. Els nostres joves cerquen a Déu, es pregunten de manera intensa i apassionada per la humanitat i per la transcendència, cal ajudar-los a descobrir i a reconèixer la veu del Senyor, a destriar-la d’altres veus que molts cops ensordeixen i ofeguen la veu de Déu. El soroll de la nostra societat ofega aquella veu que ens estima i vol el millor per a nosaltres.
Tot pregant perquè el Senyor ens faci el do de noves vocacions, preguem també pels nostres preveres, per la seva tasca que sovint no és fàcil però que sempre és abnegada i generosa. Demanem-li al Senyor, en paraules del papa Francesc: «Pare de misericòrdia, que has lliurat al teu Fill per la nostra salvació i ens sostens contínuament amb els dons del teu Esperit, concedeix-nos comunitats cristianes vives, fervoroses i alegres, que siguin fonts de vida fraterna i que despertin entre els joves el desig de consagrar-se a Tu i a l’evangelització.»
