Data: 22 de setembre de 2024
L’any vinent, 2025, s’escauran el mil·lenari de la fundació del monestir de Santa Maria de Montserrat. En aquest esdeveniment el nostre bisbat hi té molt a veure. Fou l’any 1025 quan el bisbe i abat Oliba creava a la muntanya de Montserrat la cel·la de Santa Maria, ben a prop del lloc on es venerava la imatge de Santa Madona. Aquesta petita comunitat monàstica era dependent del monestir de Santa Maria de Ripoll, del qual era abat el bisbe Oliba. El motiu fou un plet per uns terrenys amb els benedictins de Santa Cecília. Però, malgrat aquesta circumstància, en principi tan poc espiritual, fou l’inici d’una gran obra de vida monàstica que perdura mil anys després.
Per a la nostra diòcesi Montserrat és de gran familiaritat. De fet, l’albirem des de moltes parròquies nostres. Ens és veí; encara més, fins al segle XIX formava part del territori de la nostra diòcesi. Les persones i les famílies tenen lligams espirituals amb la Senyora d’aquest mont serrat. La nostra història troba en aquest lloc ressonàncies de lluita i de fidelitat. Per aquestes i altres raons, celebrar els mil anys del monestir de Montserrat ens és motiu de joia.
La presència de monjos benedictins a Montserrat durant mil anys va més enllà de la simple presència monàstica, amb tot el que això aporta de testimoniatge de vida fraterna cristiana. Perquè els monjos tenen una funció respecte a tota l’Església i, per consegüent, respecte a la societat, al món. Com diu una frase de la saviesa cristiana referint-se als contemplatius: «El gènere humà subsisteix gràcies a uns pocs; si ells desapareguessin, el món periria.» En sant Benet la pregària i el treball (ora et labora) tenen la mateix importància per al monjo, ben units a la vida fraternal. L’oració i la feina ben feta al llarg d’aquests mil anys han fet molt de bé a l’Església i a la societat catalana.
No podem oblidar, però, que la comesa més important del monestir mil·lenari és el de ser custodi de la imatge de la Mare de Déu de Montserrat. Aquesta és l’experiència de tots nosaltres en les diverses vegades que ens hem acostat a venerar la imatge de la Moreneta. Sempre hi hem trobat un caliu de llar materna, amb la bellesa de la basílica, l’acolliment dels monjos i la paraula oportuna, la formosor i dignitat del culte cristià, la devoció i harmonia de la música i els cants; tenint, però, sempre com a centre Crist, al qual ens remet sempre Maria: Feu tot el que ell us digui (Jn 2,5).
