MISSATGE DEL SANT PARE FRANCESC
PER A LA XCVIII JORNADA MUNDIAL DE LES MISSIONS 2024
20 d’octubre de 2024
Aneu i convideu a la festa tothom que trobeu (cf. Mt 22,9)
Benvolguts germans i germanes,
Per a la Jornada Mundial de les Missions d’aquest any he escollit el tema de la paràbola evangèlica del banquet nupcial (cf. Mt 22,1-14). Després que els convidats rebutgessin la invitació, el rei, protagonista del relat, diu als seus servents: «Aneu a les sortides dels camins i convideu a la festa tothom que trobeu» (v. 9). Reflexionant sobre aquesta paraula clau, en el context de la paràbola i de la vida de Jesús, podem destacar alguns aspectes importants de l’evangelització, els quals són particularment actuals per a tots nosaltres, deixebles-missioners de Crist, en aquesta fase final de l’itinerari sinodal que, d’acord amb el lema “Comunió, participació, missió”, haurà de rellançar l’Església cap al seu compromís prioritari, és a dir, l’anunci de l’Evangeli al món contemporani.
- “Aneu i convideu!”. La missió com un incansable anar i convidar a la festa del Senyor
Els dos verbs que expressen el nucli de la missió —“aneu” i “crideu” amb el sentit o significat de “convideu”— estan situats al començament del mandat del rei als seus servents.
Pel que fa al primer, cal recordar que anteriorment els servents ja havien estat enviats a transmetre el missatge del rei als convidats (cf. v. 3-4). Això ens diu que la missió és un incansable anar cap a tota la humanitat per a convidar-la a l’encontre i a la comunió amb Déu. Incansable! Déu, gran en l’amor i ric en misericòrdia, sempre està en sortida cap a tot home per a cridar-lo a la felicitat del seu Regne, malgrat la indiferència o el rebuig. Així, Jesucrist, bon pastor i enviat del Pare, anava a la recerca de les ovelles perdudes del poble d’Israel i desitjava anar més enllà per aconseguir també les ovelles més llunyanes (cf. Jn 10,16). Ell va dir als seus deixebles, tant abans com després de la seva resurrecció: “Aneu”, involucrant-los en la seva missió (cf. Lc 10,3; Mc 16,15). Per això, l’Església seguirà anant més enllà de tota frontera, seguirà sortint una vegada i una altra sense cansar-se o desanimar-se davant les dificultats i els obstacles, per complir fidelment la missió rebuda del Senyor.
Aprofito l’ocasió per agrair als missioners i les missioneres que, responent a la crida de Crist, ho han deixat tot per anar-se’n lluny de la seva pàtria i portar la Bona Notícia on la gent encara no l’ha rebuda o l’ha acollit recentment. Benvolguts, la vostra entrega generosa és l’expressió tangible del compromís de la missió ad gentes que Jesús va confiar als seus deixebles: «Aneu a convertir tots els pobles» (Mt 28,19). Per això continuem pregant i donant gràcies a Déu per les noves i nombroses vocacions missioneres dedicades a l’obra d’evangelització arreu del món.
I no oblidem que tot cristià està cridat a participar en aquesta missió universal amb el testimoni evangèlic en tots els ambients, de manera que tota l’Església surti contínuament amb el Senyor i Mestre a les “sortides dels camins” del món d’avui. Sí, «avui el drama de l’Església és que Jesús continua trucant a la porta, però des de l’interior, per tal que el deixem sortir! Moltes vegades s’acaba sent una Església […] que no deixa sortir el Senyor, que el té com “quelcom propi”, mentre el Senyor ha vingut per a la missió i ens vol missioners» (Discurs del Sant Pare Francesc als participants en el congrés organitzat pel Dicasteri per als Laics, la Família i la Vida, 18 de febrer de 2023). Que tots nosaltres, batejats, estiguem disposats a sortir de nou a la missió, cadascú segons la pròpia condició de vida, per a iniciar un nou moviment missioner, com a les albors del cristianisme!
Reprenent el mandat del rei als servents de la paràbola, l’anar és inseparable del cridar o, més precisament, del convidar: «Veniu a la festa» (Mt 22,4). Això deixa entreveure un altre aspecte no menys important de la missió confiada per Déu. Com podem imaginar, aquells servents-missatgers transmetien la invitació del sobirà amb urgència, però també amb gran respecte i amabilitat. De la mateixa manera, la missió de portar l’Evangeli a tota criatura ha de tenir necessàriament el mateix estil d’Aquell a qui s’anuncia. En proclamar al món «la bellesa de l’amor salvífic de Déu manifestat en Jesucrist mort i ressuscitat» (Exhort. ap. Evangelii gaudium, 36), els deixebles-missioners ho fan amb goig, magnanimitat i benvolença, fruit de l’Esperit Sant en ells (cf. Ga 5,22); sense forçar, coacció o proselitisme; sempre amb proximitat, compassió i tendresa, aspectes que reflecteixen la manera de ser i d’actuar de Déu.
- A la festa. La perspectiva escatològica i eucarística de la missió de Crist i de l’Església
A la paràbola, el rei demana als servents que portin la invitació per al banquet de noces del seu fill. Aquest banquet és reflex d’aquell escatològic, és imatge de la salvació final en el Regne de Déu, realitzada des d’ara amb la vinguda de Jesús, el Messies i Fill de Déu, que ens va donar la vida a desdir (cf. Jn 10,10), simbolitzada per la taula plena «de plats gustosos i suculents, de vins rancis clarificats», quan Déu «engolirà per sempre la mort» (Is 25,6-8).
La missió de Crist és la de la plenitud dels temps, com Ell va declarar a l’inici de la seva predicació: «Ha arribat l’hora i el Regne de Déu és a prop» (Mc 1,15). Així, els deixebles de Crist estan cridats a continuar aquesta mateixa missió del seu Mestre i Senyor. Recordem sobre això l’ensenyament del Concili Vaticà II sobre el caràcter escatològic del compromís missioner de l’Església: «El temps de l’activitat missionera se situa entre la primera vinguda del Senyor i la segona. […] Perquè abans que el Senyor vingui, cal que la bona nova sigui proclamada a totes les nacions» (Dec. Ad gentes, 9).
Sabem que el zel missioner en els primers cristians tenia una forta dimensió escatològica. Ells sentien la urgència de l’anunci de l’Evangeli. També avui és important tenir present aquesta perspectiva, perquè ens ajuda a evangelitzar amb l’alegria de qui sap que «el Senyor és a prop» i amb l’esperança de qui està orientat a la meta, quan tots estarem amb Crist al seu banquet nupcial en el Regne de Déu. Així doncs, mentre el món proposa els diversos “banquets” del consumisme, del benestar egoista, de l’acumulació, de l’individualisme; l’Evangeli, en canvi, crida tothom al banquet diví on, en la comunió amb Déu i amb els altres, regnen el goig, el compartir, la justícia i la fraternitat.
Aquesta plenitud de vida, do de Crist, s’anticipa ja des d’ara en el banquet de l’Eucaristia que l’Església celebra per mandat del Senyor i en memòria d’Ell. I així, la invitació al banquet escatològic, que portem a tothom a través de la missió evangelitzadora, està intrínsecament vinculada a la invitació a la taula eucarística, on el Senyor ens alimenta amb la seva Paraula i amb el seu Cos i la seva Sang. Com ha ensenyat Benet XVI «en cada celebració eucarística es realitza sacramentalment la reunió escatològica del Poble de Déu. El banquet eucarístic és per a nosaltres una anticipació real del banquet final, anunciat pels profetes (cf. Is 25,6-9) i descrit en el Nou Testament com “les noces de l’Anyell” (Ap 19,7-9), que s’ha de celebrar en l’alegria de la comunió dels sants» (Exhort. ap. postsin. Sacramentum Caritatis, 31).
Per això, tots estem cridats a viure més intensament cada Eucaristia en totes les seves dimensions, particularment en l’escatològica i missionera. A aquest propòsit, reitero que «no podem apropar-nos a la Taula eucarística sense deixar-nos portar per aquest moviment de la missió que, partint del cor mateix de Déu, tendeix a arribar a tots els homes» (Ibíd.,84). La renovació eucarística, que moltes Esglésies locals han estat promovent lloablement en el període post-Covid, serà també fonamental per a despertar l’esperit missioner en cada fidel. Amb quanta més fe i impuls del cor, a cada Missa, hauríem de pronunciar l’aclamació: «Anunciem la vostra mort, confessem la vostra resurrecció, esperem el vostre retorn, Senyor Jesús»!
En aquesta perspectiva, en l’any dedicat a la pregària en preparació al Jubileu de 2025, desitjo convidar tothom a intensificar també i abans que res la participació en la missa i la pregària per la missió evangelitzadora de l’Església. Ella, en efecte, obedient a la paraula del Salvador, no cessa d’elevar a Déu en cada celebració eucarística i litúrgica la pregària del Parenostre amb la invocació «vingui a nosaltres el vostre regne». I així la pregària diària i particularment l’Eucaristia fan de nosaltres pelegrins-missioners de l’esperança, en camí cap a la vida sense fi en Déu, cap al banquet nupcial preparat per Ell per a tots els seus fills.
- “Tothom”. La missió universal dels deixebles de Crist i l’Església tota sinodal-missionera
La tercera i última reflexió es refereix als destinataris de la invitació del rei, «tothom». Com he subratllat, «això està en el cor de la missió, aquest “tothom”, sense excloure ningú. Tothom. Per tant, tota la nostra missió brolla del Cor de Crist, per a deixar que Ell atregui tothom cap a ell» (Discurs del Sant Pare Francesc als participants en l’Assemblea general de les Obres Missionals Pontifícies, 3 de juny de 2023). Encara avui, en un món esquinçat per divisions i conflictes, l’Evangeli de Crist és la veu dolça i forta que crida els homes a trobar-se, a reconèixer-se germans i a gaudir de l’harmonia enmig de les diferències. Déu vol que «tots els homes se salvin i arribin al coneixement de la veritat» (1Tm 2,4). Per això, no oblidem mai, en les nostres activitats missioneres, que som enviats a anunciar l’Evangeli a tothom, i «no com qui imposa una nova obligació, sinó com qui comparteix una alegria, assenyala un horitzó bell, ofereix un banquet desitjable» (Exhort. ap. Evangelii gaudium, 14).
Els deixebles-missioners de Crist porten sempre al cor la preocupació per totes les persones de qualsevol condició social o fins i tot moral. La paràbola del banquet ens diu que, seguint la recomanació del rei, els servents van reunir «tothom qui trobaven, bons i dolents» (Mt 22,10). A més, precisament els «pobres, invàlids, cecs i coixos» (Lc 14,21), és a dir, els últims i els marginats de la societat són els convidats especials del rei. Així, el banquet nupcial que Déu ha preparat per al Fill, es manté obert a tothom i per sempre, perquè el seu amor per cadascú de nosaltres és gran i incondicional. «Déu estima tant el món, que ha donat el seu fill únic, perquè no es perdi ningú dels qui creuen en ell, sinó que tinguin vida eterna» (Jn 3,16). Qualsevol, tot home i tota dona és destinatari de la invitació de Déu a participar de la seva gràcia que transforma i salva. Només cal dir “sí” a aquest do diví i gratuït, acollint-lo i permetent-li que ens transformi, revestint-nos d’ell com amb un “vestit de festa”, (cf. Mt 22,12).
La missió universal requereix el compromís de tothom. Per això cal continuar el camí cap a una Església completament sinodal-missionera al servei de l’Evangeli. La sinodalitat és per si mateixa missionera i, a la inversa, la missió és sempre sinodal. Per tant, una estreta cooperació missionera és avui encara més urgent i necessària a l’Església universal, així com a les Esglésies particulars. Seguint la línia del Concili Vaticà II i dels meus predecessors, recomano a totes les diòcesis del món el servei de les Obres Missionals Pontifícies, que són els mitjans primaris per a «infondre en els catòlics, ja des de la infantesa, un esperit veritablement universal i missioner i per a afavorir una recollida eficaç dels mitjans econòmics en profit de totes les missions segons les necessitats de cadascuna» (Dec. Ad gentes, 38). Per aquesta raó, les col·lectes de la Jornada Mundial de les Missions, a totes les Esglésies locals, estan enterament destinades al Fons universal de solidaritat que l’Obra Pontifícia de la Propagació de la Fe distribueix després, en nom del Papa, per a les necessitats de totes les missions de l’Església. Demanem al Senyor que ens guiï i ens ajudi a ser una Església més sinodal i més missionera (cf. Homilia del Sant Pare Francesc a la Cloenda de l’Assemblea General Ordinària del Sínode dels Bisbes, 29 d’octubre de 2023).
Finalment, dirigim la nostra mirada a Maria, que va obtenir de Jesús el primer miracle, precisament en una festa de noces, a Canà de Galilea (cf. Jn 2,1-12). El Senyor va oferir als esposos i a tots els convidats l’abundància del vi nou, signe anticipat del banquet nupcial que Déu prepara per a tothom, al final dels temps. Demanem també avui la seva materna intercessió per la missió evangelitzadora dels deixebles de Crist. Amb l’alegria i la sol·licitud de la nostra Mare, amb la força de la tendresa i de l’afecte (cf. Exhort. ap. Evangelii gaudium, 288), anem i portem a tothom la invitació del Rei Salvador. Santa Maria, Estrella de l’evangelització, pregueu per nosaltres!
Roma, Sant Joan del Laterà, 25 de gener de 2024, festa de la conversió de sant Pau.
FRANCESC
