Data: 6 de novembre de 2022
Benvolgudes i benvolguts, l’Església diocesana té necessitat d’una infraestructura econòmica per a donar una resposta pastoral als cristians, resposta que comporta personal, accions concretes, conservació del patrimoni, espais dignes i procurar una vida decent als preveres i diaques que gasten la vida al servei dels cristians. Aquesta infraestructura l’hem d’assegurar entre tots els qui creiem en la missió eclesial. Compto, per tant, amb el vostre interès efectiu. Ja us en dono les gràcies abans de fer cap recapte: més que en la vostra generositat, crec en el vostre sentit de responsabilitat. Gràcies.
«Gràcies per tant», afirma el missatge de la Diada de Germanor que avui celebrem. Els organitzadors de la Jornada i jo mateix ja us en donem les gràcies abans de saber la resposta, perquè en escriure sobre la necessitat de la vostra col·laboració econòmica, la nostra intenció no és demanar almoina, sinó fer memòria d’un deure de justícia que tenim els creients. Aquest deure, davant les vicissituds dels moments que vivim es fa més urgent que mai.
De cap manera no hem de veure aquesta urgència com una imposició de temps dolents per a l’Església. Crec sincerament que d’aquí a uns anys, quan l’Església es trobi ressituada adequadament en el seu context social, l’autofinançament serà molt valorat positivament pel seu bé.
En el present capítol d’acció de gràcies vull fer menció dels consells parroquials d’economia, que no han de faltar en cap parròquia, per petita que sigui. No val a dir que són coses que ja porta el mossèn. Així no ens eduquem en la corresponsabilitat. La parròquia no és una empresa del mossèn, sinó un afer de tots els qui la formen.
Al mateix temps que agraeixo el treball dels esmentats Consells, us demano, als qui en formeu part, que tingueu una visió àmplia de la comesa. La vostra parròquia està lligada a moltes altres, sobretot les de la pròpia Unitat pastoral, i a serveis diocesans dels quals es beneficien les vostres comunitats. Està lligada, també, a la missió de l’Església universal. Són dos factors que cal tenir presents en la gestió parroquial si no volem ser presoners d’una visió de campanar que mutila la catolicitat.
Gràcies a Déu són poques les parròquies que no tinguin ja alguns nuclis de corresponsabilitat. Amb tot, cal anar progressant en aquest camí, perquè en aquest camp són necessàries sempre la paciència històrica i unes mínimes garanties de permanència. No n’hi ha prou de l’esforç d’un apòstol «gegant» aïllat. Les estructures de corresponsabilitat es fonamenten en grups de cristians responsables i en projectes institucionals durables, que disposin de la voluntat positiva dels creients de cada comunitat local, que no depenguin merament del mossèn de torn i que comptin també amb la voluntat positiva de les autoritats diocesanes.
Que Déu, que mira amb benvolença el servei fet de bona gana, tingui en compte la vostra esplendidesa.
Ben vostre.
