Data: 8 de setembre de 2024
S’ha inaugurat la celebració del Mil·lenari del Monestir de Montserrat. Aquesta celebració, que s’inicia ara i conclourà al desembre del 2025, té una significació molt especial per a la nostra Església.
Sens dubte no es pot entendre la història de l’Església a Catalunya, i més enllà de Catalunya, sense tenir present Montserrat i la seva irradiació espiritual. Fins al punt que Montserrat no es pot considerar un afegit circumstancial a la nostra Església, sinó que forma part consubstancial d’ella.
Com tantes realitats d’Església, i ella mateixa, Montserrat està sotmès a les mirades de tot el món. No pot ser d’una altra manera, ja que l’Església no és una secta, sinó que hi estem posats “per a espectacle del món”, en el sentit genuí de la paraula. Estem per a ser vistos, com a llum, i ser rebuts, com a sal que mira de penetrar el món oferint sabor i vida.
Montserrat, tenint en el seu centre Maria, com la primera comunitat que esperava orant l’Esperit de Pentecosta, ha estat i continua sent “per a Déu i la seva glòria”. El carisma benedictí que acompanya, guarda i serveix, a la presència eclesial de Maria ha aconseguit irradiar el seu testimoniatge il·luminador i la seva presència estimulant enmig del Poble de Déu. Tot allò que és i significa la Mare de Déu enmig d’aquest Poble pelegrí, primera deixebla i realització plena de l’Evangeli en el món, ve testimoniat i ofert “sacramentalment” a Montserrat per a benefici de la nostra Església i del món.
De manera que Montserrat és un gran regal que rebem de les mans generoses de Déu. Perquè Maria és tota ella un do. Plena de gràcia, plena de l’Esperit d’amor de Déu, va ser oferta a Jesús com a mare, i Jesús, des de la Creu, ens la va regalar en la persona del deixeble estimat, sant Joan.
Podríem dir que això representa el cor de Montserrat, això en si mateix invisible, però manifestat en signes, i més real que qualsevol altra consideració que es pugui fer.
Però tot cor, tot misteri interior, de qualsevol realitat vertadera d’Església batega per a Déu i, fent-ho, batega per a l’Església i per al món. A Montserrat la vida litúrgica està impregnada de la vida de l’Església i del món. Mentre els monjos canten els salms, aquesta vida eclesial i les vicissituds de la humanitat més concreta, són allí presents, moltes vegades d’una manera explícita, però sempre en la intenció de la pregària.
Per això Montserrat avui ens apareix com una realitat eclesial oberta al món. La qual cosa no és gens estranya a la tradició benedictina. Però, a més, reconeixem aquesta obertura al món segons el model d’un humanisme que es desprèn de la manera com Déu ha volgut salvar el món. Déu va triar una humanitat concreta per a ser presència eficaç de la seva salvació: la humanitat mateixa de Crist i de tot el que va acompanyar la seva realització entre nosaltres. La Mare de Déu en primer lloc i, en ella, tota una humanitat inabastable, capaç d’acollir en la seva pobresa i la seva humilitat la immensitat del misteri.
Mil anys de presència enmig de la nostra Església, acompanyant des de dintre el caminar del Poble pelegrí. Lloem Déu i donem-li gràcies. Demanem-li que mai ens falti aquesta presència i que la rebem com un dels seus més apreciables regals.
