Data: 5 de gener de 2025
Déu ha pres un cos, el Fill encarna una personalitat concreta en la qual veiem com és Déu i com relacionar-nos amb Déu. Què és l’home i quina la seva vocació, temptacions i destí. Des de llavors, els deixebles de Jesús busquem prolongar, allà on habitem, la mateixa vida de Crist respecte al mode de relacionar-nos amb Déu, amb les persones i amb el món. A partir de l’intercanvi de regals que ha tingut lloc per Nadal, Crist ens revesteix de gràcia i glòria. Què podem oferir-li nosaltres? Els Mags li oferiren or per a reconèixer la seva reialesa, encens per la seva divinitat i mirra per a anunciar el seu tràgic final. Cada dia podem oferir a Déu l’or del nostre amor, l’encens de la nostra oració i la mirra de la cultura de les cures.
El nostre cos i la nostra personalitat tan diversos, estan marcats per un estil concret, tenen una orientació concreta, una mesura: són mitjà per a entrar en relació i comunió. Formem el Cos de Crist en l’Església, compartim el Cos i la Sang del Senyor en l’Eucaristia i sentim com a nostres les alegries i tristeses dels cossos de les persones als quals anomenem més que proïsmes: amics o germans. Prolonguem l’encarnació, manifestem Nadal amb la seva força guaridora en contacte amb les ferides pròpies i les del món.
La vida és un do immens, la família el millor regal. La pau que el món no acaba de conèixer, un dret humà i universal. En cada Eucaristia n’obrim un Altre. L’amor de Déu ens ha trobat i nosaltres a Ell. Tenim motius per al goig: creiem en Nadal cada dia, el que prolonga i celebra l’Encarnació del Fill de Déu dia rere dia. El que fa de nosaltres instruments de pau i de l’amor un credo que se celebra amb tot el cos en la litúrgia, i es confessa amb fets de vida. Som dones i homes de desitjos, alguns acomplerts, uns altres per acomplir. Tenim set de vida abundant per a tots, set de Déu i set de comunió veritable. Tenim ideals, aprenem a lluitar, resistir i superar dificultats. També sabem confiar i adorar. Solidaris amb les ferides de la humanitat, també aquest nou any volem promoure la «cultura de la vida» acollint les tres accions proposades pel papa Francesc en el seu Missatge amb motiu de la Jornada Mundial de la Pau, de l’1 de gener:
1) La crida de sant Joan Pau II l’any 2000, de pensar «en una notable reducció, si no en una total condonació, del deute internacional, que grava sobre el destí de moltes nacions. És necessari, al mateix temps, el desenvolupament d’una nova arquitectura financera, que porti a la creació d’un Document financer global, fundat en la solidaritat i l’harmonia entre els pobles.
2) »Un compromís ferm per a promoure el respecte de la dignitat de la vida humana, des de la concepció fins a la mort natural, perquè tota persona pugui estimar la pròpia vida i mirar el futur amb esperança, desitjant el desenvolupament i la felicitat per a si mateixa i per als seus propis fills. També l’eliminació de la pena de mort en totes les nacions.
3) »Apel·lant a sant Pau VI i a Benet XVI, en aquest temps marcat per les guerres: utilitzem almenys un percentatge fix dels diners emprats en els armaments per a la constitució d’un Fons mundial que elimini definitivament la fam i faciliti als països més pobres activitats educatives també dirigides a promoure el desenvolupament sostenible».
