Data: 22 de desembre de 2024
Benvolguts diocesans,
Nadal és la celebració d’un fet extraordinari: Déu en el seu amor ha volgut compartir l’existència humana. En el Nen nascut a Betlem hi reconeixem al mateix Fill de Déu. Quan els Evangelis es refereixen a aquest esdeveniment, el relaten com a Bona Notícia que omple de goig a la humanitat sencera, però no amaguen les resistències que l’ésser humà posa a Déu.
El pròleg de l’Evangeli de Sant Joan diu que la Paraula va venir als seus, però que els seus no la van rebre (cf. Jn 1, 11). Déu parla en la persona de Jesús, però l’home no vol escoltar; la llum de Déu ve a la terra, però els homes podem preferir romandre en la foscor. L’Evangeli de Lluc presenta el fet dramàtic que el Fill de David no troba allotjament a la seva ciutat i ha de néixer en una menjadora (cf. Lc 2, 7). Les portes de la posada es tanquen, com també les de les cases de molts homes i dones, que tenen por d’acollir Déu a les seves vides. Sant Mateu presenta una altra oposició al Messies, la que prové del rei corrupte i sanguinari Herodes, que només està pendent de si mateix, preocupat per conservar el poder a qualsevol preu. Sabem que no va tenir objeccions a executar a alguns membres de la seva pròpia família, inclosa la seva dona. I l’Evangeli ens diu també que no va tenir dificultats a manar assassinar a uns nens innocents. El rei Herodes tremola davant un Nen nascut d’una família pobra en els ravals de Betlem, perquè sap que el seu poder no és legítim, sinó només fruit de l’opressió i la violència.
Totes aquestes forces que s’oposen al Messies de Déu ens fan pensar que Nadal no significa només que Déu ens hagi estimat, sinó que cal deixar-se estimar, és necessari fer lloc a Déu. Nadal és fer lloc a Déu en la nostra vida. No hem de témer a Déu, al fet que Ell ocupi el centre del nostre cor i de tota la nostra existència. Ara bé, dit tot això, estem disposats a acceptar-ho? ¿Sabrem deixar de mirar-nos a nosaltres mateixos i començar a mirar cap a les Altures i, també, cap a la persona que tenim al nostre davant? ¿Acceptem a Déu quan es presenta d’improvís en les nostres vides amb el rostre del més pobre? Nadal és acollir la sorpresa de Déu, deixar-nos estimar per Ell, deixar que la nostra vida sigui conduïda per Ell. Si així ho fem, serem germen d’un món nou, el món de Déu. Poc a poc, sense estridències, donarem lloc a una nova humanitat. Bon i sant Nadal!