Data: 24 d’octubre de 2021
La invitació a participar en el Sínode de tota l’Església, ja inaugurat a Roma el dia 10 i entre nosaltres el passat dia 17, ve acompanyada per tres paraules que concreten el seu significat i contenen sengles crides: “comunió – participació – missió”.
És molt important, no només entendre cadascuna d’aquestes paraules, sinó també descobrir la relació que hi ha entre si, i l’ordre en què estan col·locades.
Fem aquesta advertència tot just quan celebrem el Dia de les Missions, el Domund, el dia en què ens sentim particularment missioners, units a tants germans nostres que evangelitzen lluny, on Jesucrist no és ni conegut.
Enguany s’anuncia el Domund amb el següent lema: “Compta el que has vist i escoltat”. Aquesta crida s’inspira en aquell bell text amb el qual s’inicia la Primera Carta de Sant Joan:
“Us anunciem allò que existia des del principi, allò que hem sentit, que hem vist amb els nostres ulls, que hem contemplat, que hem tocat amb les nostres mans… A vosaltres, doncs, us anunciem allò que hem vist i sentit, perquè també vosaltres tingueu comunió amb nosaltres, que estem en comunió amb el Pare i amb el seu Fill Jesucrist. Us escrivim tot això perquè la vostra joia sigui completa” (1Jn 1,1-4)
El primer, fonamental i necessari, és la comunió, la comunitat de persones que han vist i escoltat (la carta diu més, “que han tocat amb les seves mans”). Aquestes persones se senten vinculades, són una fraternitat en la qual cadascun participa, a la seva manera, de la vida del conjunt. I és aquest conjunt, tot ell, el que realitza la missió, anuncia als qui no el coneixen el misteri de vida que havien vist i escoltat. Per això, encara que el lema del dia del Domund parla en singular (“anuncia”), el text de la 1a Carta de Sant Joan parla en plural (“Us anunciem”).
Aquest missatge és fonamental per a entendre i viure la missió.
– Si diem que som germans, vivim en comunió, haurem de participar de la vida eclesial (la comunitat, la Diòcesi, l’Església). I si aquesta comunió – participació no desemboca en la missió (l’anunci i testimoniatge del que creiem) no serà veritable.
– Si diem que som missioners, que anunciem i testifiquem la fe, però aquesta missió no neix i s’alimenta de la comunió – participació que viu l’Església, serà inútil. Potser es faran moltes coses, però seran accions buides.
L’autèntica missió brolla, gairebé incontenible, del misteri escoltat, vist, “tocat”… i compartit a l’interior de l’Església.
Celebrem la missa els diumenges: assentim a la Paraula que es proclama, recitem o cantem el Credo, combreguem dient Amén al Cos i a la Sang de Crist. En aquest moment estem essent missioners. Almenys així ho hem de viure. Només ens faltarà que, en ser-ne conscients, servim concretament la missió, l’anunci. Almenys, sentint que els missioners que anuncien la fe lluny formen també part de la nostra comunió i participen de la nostra fe i del nostre amor, són també membres de la nostra Església.
Els missioners van veure, van escoltar i van compartir la fe tan intensament que lliuraren la seva vida a anunciar-la. Un testimoniatge que tots hem d’imitar.
