En finalitzar la seva Assembla plenària, els Bisbes de la Conferència Episcopal Espanyola han fet pública una Nota sobre la Nova Llei d’Educació. El text és aquest:
“El Congrés dels Diputats ha aprovat, en primer terme, la nova Llei d’Educació que continuarà el seu tràmit parlamentari al Senat, abans de tornar definitivament al Congrés per a la seva aprovació definitiva.
L’Educació té un significat singular i rellevant per a la vida i el futur d’infants i joves, de les famílies i de la societat sencera. És l’àmbit on es contribueix a edificar el futur d’una nació i la seva salut democràtica. Per la gran inquietud que ha generat la formulació i la manera de tramitar la nova llei, ens sembla necessari oferir ara algunes reflexions:
1. Abans de qualsevol consideració volem mostrar el nostre reconeixement a tots els docents que en aquest temps de pandèmia estan redoblant els seus esforços per seguir educant i formant les noves generacions. És una tasca silenciosa, però ens consta que es realitza amb una dedicació personal i professional que permet mantenir la tasca escolar per sobre de tot.
2. Per això, lamentem en particular que s’hagi procedit a la tramitació d’aquesta llei tot i les difícils circumstàncies causades per la pandèmia i amb uns ritmes extremadament accelerats. Això ha impedit la participació adequada de tota la comunitat educativa i dels diferents subjectes socials.
Considerem necessari insistir que el veritable subjecte de l’educació és la societat, i, en primer lloc, les famílies. No seria acceptable que l’Estat pretengués apropiar-se d’aquest protagonisme de la família i de la societat -al servei del qual està cridat-, identificant el caràcter públic de l’ensenyament amb la seva dimensió organitzativa de caràcter estatal. No només el que és de titularitat estatal és públic.
Amb el papa Francesc volem recordar la urgència d’un Pacte Educatiu Global, que el Govern ha aplaudit de manera informal, i que significa privilegiar el camí del diàleg, de l’escolta i de l’acord, de manera que les pròpies posicions ideològiques (totes elles “confessionals”) no es converteixin en criteri d’exclusió. En paraules del president de la CEE a l’inici d’aquesta A. Plenària: “Seria convenient que d’aquest pacte educatiu es pogués concretar una llei sòlida que no sigui objecte de debat amb cada canvi de color polític al Govern”.
3. Després del camí recorregut durant la tramitació de la llei, veiem necessari demanar que aquesta ofereixi una major protecció del dret a l’educació i la llibertat d’ensenyament, tal com s’expliciten en l’art. 27 de la Constitució i en la seva interpretació jurisprudencial. Ens preocupa que aquesta llei introdueixi limitacions a aquests drets i llibertats i, en primer lloc, a l’exercici de la responsabilitat dels pares en l’educació dels fills.
Comprenem i donem suport als esforços de les famílies, plataformes i agents socials que aquests dies s’han mobilitzat en la defensa d’aquests drets, i particularment dels referits als alumnes amb necessitats especials.
4. En aquest mateix sentit afirmem, de nou, que la llei hauria de recollir la “demanda social” en totes les etapes del procés educatiu: llibertat de creació de centres escolars, llibertat d’elecció de centre i proposta educativa, tracte en igualtat de condicions als diversos tipus de centre, per la qual cosa és necessària la gratuïtat de l’ensenyament sense discriminacions.
5. Lamentem profundament tots els obstacles i traves que es volen imposar a l’acció de les institucions catòliques concertades. No és el moment d’enfrontar entitats i institucions educatives, sinó de treballar conjuntament, a l’espai públic, per oferir una educació adequada a tots els infants, adolescents i joves del nostre país.
6. En diàleg amb el Ministeri, la CEE ha recordat que no es pot excloure de l’àmbit escolar l’educació de la dimensió moral i religiosa de la persona, perquè aquesta pugui créixer com a subjecte responsable i lliure, obert a la recerca de la veritat i compromès amb el bé comú, rebent per això una formació integral. Per això, ha proposat que l’ensenyament religiós escolar quedi integrat en una àrea de coneixement comú per a tots els alumnes, en una manera que no generi per a ningú greuges comparatius. I ha recordat que aquesta assignatura no ha de ser considerada aliena al procés educatiu, sinó que ha de ser comparable a altres assignatures fonamentals.
Lamentablement la proposta feta per la CEE no ha rebut resposta per part del Ministeri. De fet, el text legislatiu aprovat suprimeix el valor acadèmic de l’avaluació de l’assignatura de Religió, i deixa els alumnes que no cursin aquesta assignatura sense una formació amb contingut escolar.
Volem recordar que no és acceptable la desqualificació d’aquesta assignatura o de la feina dels seus professors com adoctrinament. Al contrari, respecta el conjunt d’exigències pròpies de la seva presència en l’àmbit escolar, relatives a la metodologia o a l’estatut del professorat. És escollida amb bones raons per una majoria de famílies, i reconeguda en la seva contribució a l’educació integral de la persona i el seu compromís en la societat. De fet, està present en la majoria dels sistemes educatius europeus.
7. L’Església ha desenvolupat una gran tradició educativa, que ha estat i desitgem que segueixi sent una riquesa de la nostra societat. Més enllà del debat sobre una llei, és conscient de la necessitat de seguir defensant la inclusió escolar i educativa de l’ensenyament religiós escolar com a integrant de l’àmbit d’una necessària educació moral. I, com a Poble de Déu, en tots els seus membres, seguirà treballant per fer possible el creixement, la llibertat i la pluralitat de la proposta educativa per servir així al bé dels alumnes, les famílies i tota la societat.
Madrid, 20 de novembre 2020
