Data: 24 de maig de 2020
Avui celebrem la solemnitat de l’Ascensió del Senyor, dia en què commemorem el retorn de Jesús al Pare i el moment en què Crist ens confia la missió d’estendre el Regne de Déu. En aquest context, voldria compartir amb vosaltres alguns aspectes d’una trobada virtual que, fa uns dies, vaig tenir amb representants d’entitats socials de la nostra diòcesi.
Durant aquesta trobada, promoguda pel Secretariat Pastoral pels Marginats de la nostra arxidiòcesi, les entitats que treballen en favor de les persones més vulnerables van explicar petites històries d’esperança enmig de la crisi actual. Totes són llavors del Regne que deixen a part pors i prejudicis per construir un món més humà.
Les entitats que ajuden dones i nens víctimes del tràfic d’éssers humans van comentar les dificultats que tenien per atendre’ls. De tot el que ens van relatar em va commoure un detall: moltes dones que són acollides en aquests centres també volen ajudar els altres i ho fan confeccionant mascaretes i bates per als centres sanitaris.
Els voluntaris de les nostres entitats i parròquies que atenen persones arribades d’altres països han intensificat la seva tasca durant aquests dies. Molts d’ells han col·laborat com a traductors en hospitals o han ajudat aquestes persones a trobar un habitatge digne.
Els centres que atenen persones sense llar han intentat estar oberts dia i nit per acollir el màxim nombre de persones possible. Els col·laboradors d’aquests centres també han portat menjar i productes d’higiene als que viuen al carrer.
Les institucions que atenen infants i adolescents en risc d’exclusió social van destacar l’enorme esforç que han realitzat els voluntaris i educadors per continuar amb la seva tasca. Un altre àmbit d’actuació especialment crític aquests dies és l’atenció a moltes famílies que s’han empobrit com a conseqüència de la pandèmia. El creixent deteriorament econòmic ens demana solucions creatives i més coordinació amb els governs.
També és crítica la situació de presos i mariners. Els primers han perdut el contacte amb familiars i voluntaris. Els segons han quedat en molts casos atrapats als seus vaixells sense saber quan podran desembarcar. L’esforç que han fet les nostres entitats per trencar l’aïllament d’aquests col·lectius és digne d’admiració.
Vull agrair de cor la dedicació dels voluntaris i professionals que s’han apropat amb amor a les persones que aquesta terrible pandèmia ha deixat desemparades.
Aquestes iniciatives són un oasi enmig d’un desert en el qual veiem com unes gotes d’humanitat poden pal·liar la set de tants afectats i, a la vegada, desvetllar-nos de la nostra comoditat per moure’ns a l’acció solidària. Les persones que reben suport i ajuda experimenten la tendresa del Pare. Senyor, tant de bo que els germans que aquests dies vinguin a nosaltres trobin una mà solidària, companyia o un gest d’afecte.
Benvolguts germans i germanes, gràcies al testimoni de Crist ressuscitat que puja als cels, sabem que l’abandó, la soledat, el patiment i la mort no tenen la darrera paraula. Crist ressuscitat que torna al Pare ens obre les portes a una nova existència on l’amor, la joia i la pau triomfaran.
