Data: 22 de maig de 2022
Benvolguts i benvolgudes, el passat mes de març, la Conferència Episcopal publicà una Nota sobre l’objecció de consciència. Com recordareu, fa unes setmanes el Full Dominical del primer de maig dedicà a aquest tema un extens reportatge. L’escrit dels bisbes mostra la preocupació de l’Església davant lleis com la de l’avortament i l’eutanàsia, o com les que s’inspiren en principis antropològics que absolutitzen la voluntat humana o en ideologies que no reconeixen la naturalesa de l’ésser humà que li ha estat donada en la Creació, i que ha de ser la font de tota moralitat. La finalitat no és altra que ajudar a fer descobrir la llibertat de consciència davant la manipulació amagada darrere aquestes lleis, que no contribueixen a la llibertat i al bé comú, sinó que afavoreixen l’economia del rebuig, imposant una mena de «darwinisme» social en el qual els més febles esdevenen eliminats. Al mateix temps, s’invita en nom de la pròpia consciència a refusar determinades ideologies contràries a l’Evangeli.
A la Nota s’indica que tot ciutadà, en l’exercici de la seva llibertat, ha de prendre aquelles decisions que condueixen a la consecució del bé comú de la societat i del seu propi bé personal. Per tal de conèixer en cada moment el que és bo o dolent, juntament amb el do de la llibertat, Déu ha dotat l’ésser humà del do de la consciència que, com afirma el Concili Vaticà II, «és el nucli més secret i el sagrari de l’home, on es troba tot sol amb Déu, la veu del qual ressona en la intimitat pròpia» (GS 16). Decidir i actuar així és la prova més gran d’una llibertat madura i una condició per a la moralitat de les pròpies accions.
El ciutadà no ha de seguir les prescripcions de les autoritats civils quan aquestes són contràries a les exigències de l’ordre moral, als drets fonamentals de les persones o als ensenyaments de l’Evangeli. L’objecció de consciència suposa que una persona anteposa el dictat de la seva consciència a allò ordenat o permès per la llei. Això no justifica qualsevol desobediència a les normes promulgades per les autoritats legítimes. Tan sols es pot exercir en relació amb aquelles que atempten directament contra elements essencials de la pròpia fe o que esdevenen contràries al dret natural, pel fet que minen directament els fonaments de la dignitat humana i d’una convivència fonamentada en la justícia.
L’Estat té l’obligació de reconèixer la llibertat religiosa, de pensament i de consciència. Per tant, no la pot restringir o minimitzar amb l’excusa de garantir l’accés de les persones a certes pràctiques reconegudes legalment, i presentar-la com un atemptat que va en contra dels «drets» dels altres. Els cristians catòlics estem obligats a posar en pràctica l’objecció de consciència en aquelles accions que, estant aprovades per lleis de l’Estat, tinguin com a conseqüència l’eliminació d’una vida humana en el seu començament o acabament. Al mateix temps, hem d’objectar davant la difusió d’antropologies contràries a la visió cristiana de la persona, de la sexualitat, del matrimoni i de la família. Els cristians creiem que la llibertat humana, tot i trobar-se ferida pel pecat, disposa de la força necessària per a superar les dificultats i per actuar en coherència amb la pròpia fe.
Ben vostre,
