Data: 8 de desembre de 2024
L’Advent és el temps de l’espera, de la preparació de l’adveniment del Senyor, és a dir, del Nadal. No ha de ser una espera inactiva, esperem allò que estimem perquè l’esperança neix de l’amor i es fonamenta en l’amor, com ens diu el papa Francesc en la butlla de convocatòria de l’any jubilar 2025. Ens ha de moure sempre l’amor, un amor del que Crist n’és la mostra més gran, fins a l’extrem.
L’escena tendra del naixement inclou tot el misteri de la redempció, però aquesta tendresa no ens ha de fer perdre la realitat del misteri de l’amor de Déu, que envia el seu Fill a cercar-nos, i perquè no ens sentim incòmodes el Fill es fa carn, es fa un de nosaltres, així no li podrem retreure que no ens entengui, que no comparteixi la nostra humanitat, els nostres problemes, les nostres angoixes i també les nostres alegries.
Si hi ha algú que en aquest temps d’Advent representi millor l’esperança, aquesta és Maria. La noia de Natzaret que en un instant veié capgirada la seva vida, esdevenint Mare de Déu. A ella acudim sempre que ens trobem en dificultats, i així com ella esperà el naixement del seu fill, nosaltres esperem d’ella una paraula de consol, un gest d’aquest amor seu amb el que amanyagà aquell infant, en aparença tan desvalgut, en realitat tan poderós.
El Nadal representa tot això, és el misteri de l’amor fet home, de la misericòrdia encarnada. Per això cal que ens disposem a iniciar aquest temps d’Advent conscients que és un temps d’espera, de preparació, per rebre el Fill de Déu, l’amor de Déu fet carn en el ventre de Maria.
Esperem allò que estimem, per això esperem amb deler aquest infant en el qual, tot i la migradesa de la seva persona, hi veiem i hi reconeixem la grandesa de Déu. En aquest segon diumenge d’Advent encenguem a la nostra corona l’espelma de l’esperança. No s’espera allò en el que no es creu, s’espera allò que potser no se sap ben bé com serà, però que estem certs que cal esperar-ho, que val la pena esperar-ho. Maria esperava perquè creia, perquè estava certa que el fill que portava en les seves entranyes era també Fill de Déu, i això ho duia en el fons del cor i ho meditava.
Un dels trets característics d’un any jubilar, com el que estem a punt d’encetar, és el pelegrinatge; en l’antigor, vers Jerusalem, avui vers Roma. Maria feu camí, cap a Betlem, cap a Egipte, cap a Jerusalem, fou una dona sempre en camí tot seguint la voluntat de Déu.
Encetem doncs en aquest Advent el nostre particular i comunitari camí cap al Nadal, el nostre pelegrinatge cap a l’encontre amb aquest nostre Déu que és amor. Fem que ens trobi a punt i ben disposats per a l’encontre, com hi trobà a Maria.
