Data: 23 de gener de 2022
Benvolguts i benvolgudes, celebrem avui, embolcallats per la Setmana de Pregària per a la Unitat dels Cristians, el Diumenge de la Paraula. A l’arxidiòcesi de Tarragona aquesta celebració condimenta l’efemèride dels sants màrtirs Fructuós, Auguri i Eulogi del passat dia 21 i la solemnitat de la conversió de Sant Pau, patró secundari de l’arxidiòcesi que se celebrarà passat demà.
Avui l’Església ens recorda el lloc preeminent que la Paraula de Déu té en la nostra vida com a poble de Déu i Església de Crist. El papa Francesc, en instituir aquesta diada l’any 2019, va destacar l’elecció del dia, just en aquest moment de l’any en el qual «estem convidats tots a enfortir els lligams amb el poble jueu i a pregar per la unitat dels cristians» (Carta apostòlica Aperuit illis, 3). I aquesta no és una coincidència temporal casual, perquè celebrar un Diumenge de la Paraula de Déu expressa un valor profundament ecumènic perquè la Sagrada Escriptura assenyala el camí a seguir per a qui es posa en actitud humil d’escolta del Senyor. I escoltar la Paraula vol dir, sempre, celebrar-la, reflexionar-la, fer-nos-la nostra i divulgar-la. L’escolta atenta de la Paraula és joia per a qui escolta i esdevé, per ella mateixa, joia per al cor del creient. Per això, com afirma el profeta, «la diada d’avui és santa, dedicada al nostre Senyor. No us entristiu: la joia que ve del Senyor és la vostra força» (Nehemies 8,10).
Tots nosaltres, sense excepció, tenim la missió de custodiar, entendre i transmetre la Paraula. Ho hem de fer amb la nostra vida sencera tot oferint la nostra essència humana —que prové de Déu— com a instrument de comunicació. On es custodia la Paraula de Déu? En el cor del creient. On s’entén la Paraula de Déu? En la raó. I quin és el terreny natural per divulgar la Paraula de Déu? Doncs en un ambient tan senzill com la presència, l’amistat i la proximitat a les persones. I és així com la Paraula esdevé eficaç: «La paraula de Déu és viva i eficaç. És més penetrant que una espasa de dos talls: arriba a destriar l’ànima i l’esperit, les articulacions i el moll dels ossos; discerneix les intencions i els pensaments del cor» (Hebreus 4,12).
I d’on surt la Paraula viva i eficaç? Surt del silenci, de la contemplació i de l’assimilació d’un fet cabdal en la història de la humanitat: La comunicació de Déu amb la seva Creació. I aquest fet sublim, emanat de la misericòrdia divina, ens obtindrà a cadascun de nosaltres les condicions per a comprendre la riquesa que prové d’aquest diàleg constant de Déu amb el seu poble. I, a la fi, la Paraula és també el nostre diàleg amb Déu, i la riquesa d’aquest diàleg —com ho va fer Maria— surt en el moment que la vius tan profundament que t’adones que la teva vida està en mans de Déu. Aleshores el que surt de tu ja no és teu, és de Déu i pots copsar com n’és, d’eficaç, en tu i en els altres.
Ben vostre,
