Data: 14 de març de 2021
Amb aquest lema celebrem avui el dia del Seminari en l’any que per desig del papa Francesc està dedicat a San Josep, que, a més de patró de l’Església catòlica, ho és també dels seminaris. Va ser elegit per a una missió única: ser per a Jesús “l’ombra del Pare celestial en la terra” (Carta Patris corde, 7). Per això mai es va apartar d’Ell, sinó que el va auxiliar, el va protegir i va seguir els seus passos. En acceptar responsabilitzar-se de la seua vida va exercir una autèntica paternitat.
Els qui han sigut cridats al sacerdoci no han de formar-se únicament per a ser bons comunicadors d’un missatge o doctrina. Són escollits per a una missió de paternitat sobre els membres de la comunitat cristiana i sobre la humanitat, que és la destinatària del missatge evangèlic. El Papa ens recorda que, en una societat on “els xiquets sovint semblen no tindre pare…l’Església d’avui necessita pares”, per la qual cosa “cada sacerdot o bisbe hauria de poder dir com l’Apòstol: «Vaig ser jo qui us vaig engendrar en Jesucrist en anunciar-vos l’Evangeli»” (1Cor 4, 15) (Carta Patris corde, 7).
Una paternitat sana no busca retindre al fill per posseir-lo, sinó capacitar-lo perquè pugui triar el bé amb llibertat. Josep sempre va ser conscient que el Nen no era seu, sinó que simplement li havia estat confiat. En aquesta capacitat de renúncia a fer del fill una còpia d’un mateix perquè trobe el seu propi camí, es manifesta l’autèntic amor d’un pare. La lògica de l’amor és la lògica de la llibertat, “i Josep va ser capaç d’estimar d’una manera extraordinàriament lliure” i “posar a Maria i a Jesús en el centre de la seua vida” (Carta Patris corde, 7). En aquest do d’ell mateix va trobar la vertadera felicitat.
La vertadera paternitat inclou necessàriament l’exercici d’una sana autoritat. No podem oblidar, no obstant això, que el món, que necessita pares, “rebutja als amos… als qui confonen autoritat amb autoritarisme”. Seguint l’exemple de sant Josep, que va exercir la seua autoritat paterna sobre Jesús i és model, tant per als pares de família com per als sacerdots, aquests estan cridats a guiar al Poble de Déu “no per obligació, sinó de bon grat, per amor a Déu; no amb afany de lucre, sinó generosament; no com qui regeix despòticament una hisenda, sinó fent-vos models del ramat” (1Pe 5, 2-3).
Com sabeu, la realitat del nostre seminari és numèricament petita, per això no hem de cessar en l’oració perquè Déu envie obrers a les seues messes i ens concedeixi el do de pastors que siguen autèntics pares per al Poble de Déu i germans de tots els homes. Tanmateix, això no ens ha d’impedir veure els fruits que el Senyor va suscitant entre nosaltres, i que són un signe d’esperança. Per això us vull anunciar que en la catedral de la diòcesi, el proper 20 de març dos seminaristes rebran l’ordenació diaconal en el seu camí de preparació al sacerdoci, i un laic el diaconat permanent. El dia 10 d’abril el diaca Christian Pinto, natural de Benicarló, rebrà l’ordenació sacerdotal. Us convido a pregar per ells, perquè siguin fidels a la crida del Senyor.
