Data: 2 de febrer de 2025
Estimat consagrat, estimada consagrada:
Avui, quan celebrem la Jornada Mundial de la Vida Consagrada, instituïda pel Papa sant Joan Pau II l’any 1997, desitjo dirigir-me a tu, que has consagrat completament la teva vida al cor de Jesús, mitjançant una crida a la perfecció de l’amor.
Et convido a que facis una aturada en el camí i et preguntis per aquella decisió fonamental que ho va canviar tot. ¿Recordes aquell detall circumstancial, aquella mirada precisa, aquella paraula secreta o aquell moment inconfusible que et va portar a abandonar la teva terra segura per a posar el teu peu, per primera vegada, en la terra sagrada de Déu i ser eternament d’Ell?
«Volia dir-te una paraula, i la paraula és alegria. On hi ha religiosos, hi ha alegria. Que siguem capaços de mostrar que Déu és capaç de saciar els nostres cors i fer-nos feliços. Aquesta felicitat s’alimenta de la comunitat i de la missió enmig de les dificultats i la feblesa», va escriure el Papa Francesc en una de les seves missives a les persones que, com tu, van consagrar la seva vida a la de Crist. Què important és somriure a l’hora de sembrar esperança en tants rostres necessitats d’amor! Pensa en la bellesa que amagava el somriure del Senyor: amb els seus amics, amb Maria i Josep, pels carrers, per les places i per tants llocs on anava escampant l’alegria de l’Evangeli.
Ets do per al món, per a l’Església i per a Déu. Perquè la teva ofrena diària no és un ofici que aspira a la fama, al reconeixement o al poder. No. Del fruit de les teves mans consagrades, donades i contemplatives neixen les benaurances que van regant amor com un signe visible de l’invisible de Déu. I aquest sentir només pot brollar dels ulls de qui estima –i també sofreix– de genolls, prostrat davant el Cos de Crist en el silenci de la teva comunitat monàstica, en la soledat de la teva vida eremítica, en el camp de l’educació, la sanitat, l’acció social… I, per descomptat, en els ferits, els abandonats, els descartats i els que viuen sumits en la solitud.
Les obres passaran, però el carisma no. Per això, quan en la teva comunitat fallin els números, els comptes i, fins i tot, les forces, recorda que la teva confiança roman custodiada en el Costat d’Aquell de qui t’has fiat. Passaràs per moments de feblesa, potser mancaran vocacions, seràs signe de contradicció i irrellevància als ulls del món, però sempre portaràs imprès a foc un signe de Déu com a llevat, arrel i profecia en favor d’una societat més justa i més fraterna.
La teva vida és una obra d’art sostinguda per la vida de Déu. Gràcies pel teu impagable servei i per caminar junts en aquest Jubileu 2025, essent pelegrins i sembradors d’esperança, per a respondre a la crida del Papa i forjar un cant de tendresa –com a signe de renaixement– en l’admirable partitura de la humanitat.
