Data: 16 de febrer de 2025
Estimats germans i germanes:
L’Església sap molt bé que el seu missatge concorda amb els secretíssims desitjos del cor humà quan reivindica la dignitat de la vocació humana, bo i retornant l’esperança als qui ja desesperen del seu destí més elevat». La seva missió, lluny d’empetitir l’home, «vessa llum, vida i llibertat per al seu progrés», recorda la constitució pastoral Gaudium et Spes, en el seu número 21. Una crida a la veritable vocació, que neix dels braços de Déu per a allotjar-se, d’una vegada i per sempre, en el nostre cor.
El passat cap de setmana, la nostra diòcesi tortosina va participar en el Congrés de Vocacions «Per a qui soc? Assemblea de cridats per a la missió». Aquesta pregunta cerca en nosaltres una resposta que brolli d’aquest discerniment que es duu a terme a l’Església com a assemblea de cridats.
I així ho vam viure en el congrés, amb l’assistència de quinze membres de tots els carismes (mossens, religiosos i seglars), donant fe de la crida que Déu ens fa a cadascun des del Baptisme per a ser —a imatge i semblança seva— deixebles i missioners del seu amor.
Amb el desig de ser Església missionera i sinodal que es posa en estat vocacional, vam celebrar aquesta festa eclesial que va fer palès que el Senyor no deixa de cridar els seus fills per a recordar-nos que tota la vida és vocació. Així esdevenim una « gran assemblea de cridats per a una missió concreta: donar la vida per Crist, la «imatge del Déu invisible» (Col 1,15).
El Fill de Déu, amb la seva encarnació, es va unir amb cadascun de nosaltres: «Treballà amb mans humanes, pensà amb ment humana, estimà amb cor humà». És més, nascut de Maria Verge, «fou fet veritablement un dels nostres, semblant en tot a nosaltres, menys en el pecat» (GS, 22). Patint amb nosaltres, encarnant-se en unes mans pobres, una pell sensible al sofriment i un sentir profundament humà, ens va obrir el camí per a seguir els seus passos, descobrint-nos el caire i la grandesa de la nostra vocació.
Quan ens preguntem «per a qui soc?», podem dir amb santa Teresa de Jesús: «Vuestra soy, para Vos nací, ¿qué mandáis hacer de mí?».
