Data: 25 d’abril de 2021
«Senyor, continua passant enmig nostre
i crida amb força aquells que has escollit
per ser testimonis clars del teu amor.
Que confiïn en la teva fidelitat
i trobin el suport dels germans.»
Aquesta és la pregària que us convido a fer en la present Jornada de les vocacions, així com en altres dies de l’any. Avui, quart diumenge de Pasqua, celebrem aquesta Jornada, que és organitzada tant per la Delegació de vocacions com per la Delegació de l’activitat missionera i la cooperació entre les Esglésies. Preguem per qualsevol vocació específica dins l’Església: tant sacerdotal, com religiosa, missionera o laïcal consagrada.
És cert que el Senyor passa i continua posant la mirada en molts joves, ells i elles. Però cal un clima propici perquè la seva veu ressoni. El clima normal de les vocacions és la comunitat cristiana.
El Concili Tarraconense fa una opció per la comunitat com a mediació de tot do de Déu. La comunitat té per centre la persona de Jesucrist, que celebra la donació de Jesucrist en l’Eucaristia, que ajuda persones molt diverses a fer l’experiència de fe en Jesús i que fa l’aprenentatge de l’amor fraternal.
Quan una comunitat va esdevenint una família de seguidors de Jesucrist i no sols de practicants, crea un àmbit propici per escoltar la seva veu i respondre com el jove Samuel: «Parla, que el teu servent escolta» (1Sa 3,10).
Potser haurem de confessar, i que els Consells parroquials, arxiprestals o el mateix Consell Pastoral Diocesà… ho examinin, que les vocacions consagrades plenament a Déu per a tota la vida no són pas valorades com convindria. Normalment se’n valora el servei: la cura de malalts, d’ancians, la presència en el món escolar, el ministeri sacerdotal, etc.; però sovint passem per alt el fet mateix de la seva dedicació plena al Senyor, sigui en la vida religiosa o en una consagració laïcal radical o en el sacerdoci. El qui es deixa posseir per Déu en exclusiva troba el camí de la seva felicitat en la fe. Ho deixa tot per aferrar-se a l’esperança que ell ens ofereix.
Moltes vegades —afirma el papa Francesc en la seva Exhortació apostòlica Christus vivit, dirigida als joves— perdem el temps preguntant-nos tan sols per nosaltres mateixos. Podem preguntar-nos «qui som» i passar tota la vida cercant qui som. En canvi, pregunta’t: «Per a qui soc jo?» (n. 286). Aquesta és la pregunta que val la pena i que serveix de lema per a la jornada d’enguany. I la resposta és, sens dubte, que «ets per a Déu». «Però ell vol que siguis també per als altres, i ha posat en tu moltes qualitats, inclinacions, dons i carismes que no són per a tu, sinó per als altres.»
Davant els desafiaments del món contemporani es necessita una major audàcia evangèlica per a dur a terme el compromís d’una consagració total. La comunitat cristiana ha de tenir clar que una vocació radical difícilment madurarà si no té la simpatia i el suport de la comunitat, si no se sent filla de la comunitat i germana o germà entre els germans.
En el missatge d’enguany del papa Francesc per a aquesta Jornada, en l’any dedicat a sant Josep, s’al·ludeix a tres paraules clau per a tota vocació: el somni d’una vida entregada per amor, el servei desinteressat i la fidelitat que supera tota por. Preguem perquè aquestes característiques que trobem en la vida de sant Josep esdevinguin la clau d’una nova primavera de vocacions per a la nostra Església.
Ben vostre,
