Data: 7 de juliol de 2024
En la Constitució “Dei Verbum” del Concili Vaticà II s’explica que Déu ha volgut manifestar-se a l’ésser humà: “Va plaure a Déu, en la seva bondat i saviesa, revelar-se ell mateix i fer conèixer el misteri de la seva voluntat” (núm. 2). El Concili va voler superar la concepció teòrica-doctrinal de la revelació desenvolupada per la neoescolàstica i present als manuals de l’època, que entenia la revelació sobretot com a doctrina sobrenatural i misteriosa, presentant la revelació com un esdeveniment d’autocomunicació divina. Déu és no sols l’origen, sinó també el contingut de la revelació. La revelació és un acte pel qual Déu ha volgut comunicar, no tant unes veritats concretes, sinó Ell mateix als homes. Per això es diu que la revelació és auto-manifestació i auto-comunicació de Déu; és manifestació i comunicació de vida.
La Constitució afegeix -com ja havia fet el Concili Vaticà I- que en la revelació, Déu manifesta també el seu designi de salvació. “Dei Verbum” utilitza l’expressió “el misteri de la seva voluntat”, en lloc del terme “decret”, utilitzat al Vaticà I. El terme “misteri” apareix en Sant Pau per referir-se al designi de salvació present des de sempre en la ment de Déu i que ha estat realitzat en Crist. Aquest terme no és només més bíblic, sinó que també suposa un canvi de perspectiva. La paraula “decret” té un sentit descendent, en expressar els designis de la voluntat de Déu; la paraula “misteri” té sentit ascendent, orienta cap a l’origen, cap allò que els homes podem conèixer de Déu.
L’origen d’aquesta autocomunicació és la llibertat i amor de Déu, que ha volgut sortir del seu silenci i desvelar el seu misteri als homes: “Va plaure a Déu, en la seva bondat i saviesa”. Estem davant d’un acte de gràcia, davant d’un do de l’amor impredictible de Déu.
Finalment, convé subratllar que aquest Déu que s’autocomunica no és un ésser abstracte sinó el Déu Trinitari. Per la revelació “els homes tenen accés al Pare pel Crist, Verb encarnat, en l’Esperit Sant i participen de la naturalesa divina” (DV 2). El Concili entén la revelació com una sèrie d’intervencions de les tres divines persones, un succeir-se de trobades personals de Déu Pare amb la humanitat, per mitjà de la vida terrena del Fill i a través de la presència de l’Esperit Sant. Cadascuna de les persones obra segons el que és al si de la Trinitat: el Pare origina el moviment de la revelació que, per mitjà de Crist, ens obre cap a la comunió amb Ell en l’Esperit.
(De la conferència “La naturalesa de la revelació segons la constitució Dei Verbum” pronunciada a Solsona, 11-6-2024)
