Data: 16 de juliol de 2023
L’economia i les finances han estat una preocupació constant en el Magisteri social de l’Església. I és que, com ensenya el “Compendi de Doctrina Social”, l’economia té una finalitat, que no és ella mateixa, sinó el desenvolupament global i solidari dels éssers humans, que és al cor de l’Evangeli.
El Papa Francesc n’ha parlat molt, sobretot a les seves cartes Evangelii gaudium (EG), Laudato si’ (LS) i Fratelli tutti (FT). Seguint els seus predecessors, fa un judici molt crític de l’economia actual. Considera inacceptable que, malgrat tots els avenços econòmics, la majoria d’homes i dones del nostre temps, viuen precàriament al dia, amb conseqüències funestes i la desigualtat és cada cop més patent. Denuncia les injustícies causades per “un model econòmic basat en els guanys que no dubta a explotar, rebutjar i àdhuc matar l’home” (FT 22). L’actual model de desenvolupament té com a resultat la degradació ambiental, perquè “qualsevol cosa que sigui fràgil, com el medi ambient, queda indefensa davant els interessos del mercat divinitzat, convertit en regla absoluta” (EG 56).
Per al Papa Francesc, això és conseqüència d’una idolatria o fetitxisme del diner i d’ideologies que defensen l’autonomia absoluta dels mercats, que deriven en corrupció, evasió fiscal i consumisme exacerbat (cf. EG 56). Darrere el model econòmic actual hi troba criteris erronis, com el principi de l’exclusiva maximització del benefici, que ignora els costos socials i mediambientals de la seva acció, i que no és capaç de satisfer les necessitats de tothom, així com la falsa idea del creixement infinit o il·limitat (cf. LS 106, 109). Per tot això, Francesc demana una economia diferent, que doni vida i que no mati, que inclogui sense excloure, que humanitzi i que tingui cura de la creació. Tot això reclama “canviar el model de desenvolupament” i “redefinir el progrés” (LS 194). Un model que sigui fruit de la cultura de comunió, basat en la fraternitat i l’equitat, que porti a una economia saludable i un desenvolupament sostenible.
Aquesta economia de comunió, fraternitat i equitat parteix del principi del destí universal de tots els béns de la terra que Déu va voler en crear, atesa la igual dignitat de tots els éssers humans, assegurant l’accés equitatiu de tots els pobles als recursos naturals. Per això, és necessari que l’economia i les finances siguin ben governades políticament, a través d’autoritats democràtiques, nacionals i internacionals (LS 175). També és fonamental preservar el treball digne per a tots com a via per al desenvolupament integral de la persona: Igualment considerar l’agricultura com la base d’una sana economia i prioritzar la solidaritat amb els més pobres, exigència fonamental per a la realització efectiva del bé comú.
Aquest model requereix un canvi en els estils de vida que ens toca a tots, per viure amb major simplicitat, sobrietat i humilitat, sense aferrar-se obsessivament a les propis privilegis. Davant el desconcert dels apòstols, en sentir l’ensenyament de Jesús sobre la riquesa i les dificultats d’entrar en el Regne, els digué: “Als homes els és impossible, però Déu ho pot tot” (Mt 19,26).
