Data: 20 de novembre de 2022
Estimats germans:
Hi ha una manera d’anunciar l’Evangeli que és fonamental: aquella que es fa persona a persona, portant l’Evangeli a les persones amb què cadascú tracta. Així es va difondre el cristianisme en els primers temps, quan l’alegria de creure en Crist i de viure com a homes nous es va anar contagiant entre la gent d’aquell decadent imperi romà. Segons el parer de molts historiadors, va ser el testimoni dels cristians a la vida quotidiana el que va moure molts a acceptar la fe en Jesucrist.
El papa Francesc ha dedicat diversos números de l’Exhortació “Evangelii Gaudium” a parlar d’aquesta manera de predicació informal de l’Evangeli, que es realitza de persona a persona (nn. 127-129). L’anunci persona a persona es pot adreçar tant a persones conegudes com a desconegudes. Qui ha acollit Jesucrist com a bona notícia, sent la necessitat de comunicar aquesta alegria primer als més propers: la pròpia família, els amics, els veïns. Però també es pot anunciar Crist a altra gent amb qui ens entrebanquem i amb la qual podem compartir aquesta fe que ens il·lumina i omple la nostra vida d’esperança. Evidentment, tot això s’ha de fer amb un respecte exquisit cap a l’altra persona i la llibertat, actuant sempre de manera amable.
Diu el Papa, a més, que la primera cosa és sempre el diàleg personal, on es comparteixen les esperances i alegria de l’altre. Només després d’aquesta conversa, es pot presentar la Paraula i fer l’anunci fonamental: que Déu ens estima personalment i que ens ho ha mostrat fent-se home i oferint-nos el seu amor i amistat. Aquest anunci només es pot realitzar amb una gran humilitat, sabent que el missatge que transmetem ens supera del tot. De vegades es fa de manera directa, parlant amb l’altra persona, però moltes vegades es fa a través del testimoniatge personal de vida. L’anunci de l’Evangeli es fa de moltes maneres, de vegades a partir d’una paraula de la Sagrada Escriptura, però d’altres amb un gest o una actitud o a través d’un signe. De diverses maneres, l’Esperit Sant pot fer sentir l’altra persona que Déu li parla i omplir-lo del goig que suposa acollir aquesta Paraula. Per acabar, cal subratllar que l’anunci persona a persona ha d’anar sempre acompanyat per la pregària, perquè la conversió del cor no és obra nostra, sinó de Déu. Si sembla oportú, és bo que la nostra trobada i diàleg amb l’altre acabi amb una pregària, que situï la persona en presència de Déu.
Aquest mode d’anunci de l’Evangeli no queda reservat als ministres ordenats, sinó que implica tothom. “Ser deixeble és tenir la disposició permanent de portar a altres l’amor de Jesús i això es produeix espontàniament en qualsevol lloc: al carrer, a la plaça, en el treball, en un camí” (EG 127) . La renovació missionera de l´Església només serà possible si cada cristià es compromet a portar l´Evangeli a les persones amb qui es relaciona.
