Data: 15 de setembre de 2024
Enguany els religiosos teatins celebren el cinc-cents aniversari de la seva fundació. Els agraïm de tot cor la feina que realitzen a la nostra diòcesi.
El 14 de setembre de 1524, un grup de sacerdots que treballaven a la cúria del papa Juli II van consagrar la seva vida a Déu i es van comprometre a viure en fraternitat els vots de castedat, pobresa i obediència. Es tractava de sant Gaietà de Thiene, Pere Carafa, Pau Consiglieri i Bonifaci de Colle.
Tots ells intentaven ser fidels a l’Evangeli, posaven l’Eucaristia al centre de la seva vida i demanaven a la Mare de Déu que els protegís sota el seu mantell. Tots ells tenien un objectiu comú: crear un moviment que renovés l’Església. El seu testimoni ens ensenya a ser sal i llum per als altres, a ser bona llavor que doni fruit abundant.
Els teatins van renunciar a tots els seus béns per seguir Jesucrist. Sant Gaietà ho expressa amb aquestes paraules: «Veig Crist pobre i jo em veig ric. Friso per apropar-me a Ell, encara que només sigui uns passos». Sens dubte, el seu estil de vida ens ajuda a valorar més ser que tenir, i a viure d’una manera senzilla i austera en què Crist ocupi el lloc més important de la nostra existència.
Tractaven de viure d’acord amb una regla de comunitat inspirada en l’ideal de les primeres comunitats cristianes. Tal com llegim en el llibre dels Fets dels Apòstols, tenien un sol cor i una sola ànima i tot ho tenien en comú (cf. Ac 4,32).
Des del principi van intentar unir la vida contemplativa i la vida activa. El P. Magenis, religiós teatí, animava els seus germans a mirar amb un ull a Déu, per estimar-lo i unir-se a Ell, i amb l’altre al proïsme, per atendre les seves necessitats. Els teatins sempre han procurat ser bon pa per als altres allà on els han destinat: a les parròquies, a les escoles o atenent persones marginades.
Expliquen els biògrafs de sant Gaietà que, mentre celebrava la missa de Nadal, va sentir com la Mare de Déu li entregava el nen Jesús perquè el sostingués als seus braços. També nosaltres podem ser portadors de Crist. Estem cridats a portar-lo sempre en el nostre cor i a mostrar-lo al món amb la nostra vida.
Benvolguts germans i germanes, donem gràcies a Déu pel carisma dels teatins. Demanem al Senyor que el seu testimoni senzill ens ensenyi a ser bons deixebles de Jesús que continuïn transmetent l’amor i el rostre de Crist a tot aquell que trobin al llarg del camí de la vida. Demanem al Senyor que els continuï ajudant a encendre en el nostre món la flama de la Bona Nova de Jesús.
