Data: 28 d’abril de 2024
Estimats diocesans,
En les respostes al tema “servir els pobres” heu manifestat la preocupació de la comunitat cristiana pels diversos tipus de pobresa que hi ha i per les seves causes. Malauradament, es dona entre nosaltres un creixement de la pobresa material. Són moltes les famílies que passen dificultats per pagar les factures dels subministraments bàsics. La immigració (i els problemes per regularitzar les situacions dels individus), l’augment de l’atur i la manca d’habitatge són factors que provoquen importants bosses de pobresa. Una publicació recent de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) sobre les condicions de vida el 2023 assenyala que la privació material severa ha passat del 7’7 al 9% el 2023, mentre que el risc de pobresa o d’exclusió social ha augmentat fins al 26,5%. Gairebé el 10% de la població arriba amb dificultats a final de mes. Els informes de Càritas corroboren aquesta situació.
Els cristians no podem romandre aliens a aquesta situació. Nosaltres no podem compartir l’actitud egoista d’aquesta societat consumista i poc solidària. Hem de comprometre el nostre temps i els nostres diners a l’atenció dels més vulnerables. Això exigeix, en primer lloc, estar molt atents per detectar les pobreses que hi ha a la societat (perquè, moltes vegades, estan ocultes). També, és clar, hem de potenciar les nostres Càritas i totes les organitzacions de servei als pobres. Així mateix, se’ns demana alçar la veu, per denunciar tota mena d’abús i, així, ser la veu dels sense veu. Finalment, exercir la misericòrdia reclama creativitat i imaginació per part nostra, per trobar noves fórmules de servei i proximitat als pobres.
En tot això, és molt important l’actitud que mantenim, perquè els pobres no poden ser només objecte de la nostra caritat. Hem de sentir a cada persona com a germà nostre, company de camí. A la Síntesi del Sínode se subratlla que “hi ha un risc constant, que cal evitar amb cura, de considerar els pobres en termes d’«ells» i «nosaltres», com a «objectes» de la caritat de l’Església. Posar els pobres al centre i aprendre d’ells és una cosa que l’Església ha de fer cada vegada més” (Síntesi, 4, i).
Alhora, com també molts heu dit, per donar cabuda als pobres, hem d’aprendre a ser una Església més senzilla. Una Església que continua fent la impressió de riquesa i opulència no pot estar a prop dels necessitats ni constituir-se en el seu portaveu. Per això, el papa Francesc no es cansa de reclamar “una Església pobra per als pobres”. Gosarem fer aquest pas?
