Data: 26 de maig de 2024
Avui, en la solemnitat de la Santíssima Trinitat, celebrem la Jornada Pro orantibus. En aquest dia, l’Església vol recordar amb agraïment tots aquells que han rebut de Déu la crida a la vida contemplativa i a pregar per tota la humanitat. Els nostres germans contemplatius són llums que ens guien en el camí de la nostra vida. Ells preguen sense parar perquè la nostra Església sigui com Déu la somia. Una Església cada dia més fraternal, evangelitzadora i sinodal, que aculli tothom, especialment els més vulnerables.
Les persones cridades a la vida contemplativa ens recorden un aspecte fonamental de la vida cristiana: la pregària. En aquest sentit, el papa Francesc, amb l’objectiu de preparar-nos per al Jubileu de l’any vinent, ha proposat que dediquem l’any 2024 a la pregària. El Dicasteri per a l’Evangelització està editant uns quaderns que ens poden ajudar a descobrir la importància de pregar a Déu amb humilitat i alegria. Inspirant-me en el primer d’ells, que porta per títol Pregar avui, un repte a superar, voldria destacar alguns motius pels quals us animo a dedicar algun moment a estar a soles amb Déu.
Pregar és aliment espiritual. De la mateixa manera que la pluja és necessària perquè les plantes neixin i es desenvolupin, la pregària també ens alimenta. Quan preguem, un riu d’amor entra en el nostre cor i l’omple de pau i esperança.
Pregar és com relacionar-se amb un amic molt estimat, i no hi ha millor amic que Crist. L’evangelista sant Joan descriu una escena de l’últim sopar, en què un dels deixebles estava recolzat sobre el pit de Jesús (cf. Jn 13,25), com un gest subtil i significatiu de proximitat. També nosaltres necessitem moments d’intimitat amb Jesús. Moments en què sentim els batecs del cor del Mestre i aprenem a tenir els mateixos sentiments que ell (cf. Fl 2,5).
Jesús ens convida a pregar. La pregària era molt important per a Ell. De fet, abans de prendre alguna decisió transcendental, sempre es retirava a un lloc solitari per parlar amb Déu. Jesús és el nostre Mestre de pregària. Per això, l’evangelista Lluc narra al seu Evangeli el moment en què els deixebles, veient com pregava Jesús, li van dir: «Senyor, ensenya’ns a pregar» (Lc 11,1).
Expliquen que santa Teresa de Calcuta, quan va ser convidada a un acte organitzat per l’ONU, es va definir a si mateixa com una «pobra monja que prega». Tots nosaltres també estem cridats a ser persones de pregària, que trobin en ella la força per portar l’amor de Déu a tots els nostres germans. La pregària ens humanitza i ens divinitza.
Benvolguts germans i germanes, durant aquests dies, en començar o finalitzar la nostra jornada, busquem algun moment per obrir el nostre cor a Crist. Que Maria, model de pregària, ens ajudi a trobar Déu en cada esdeveniment de la nostra vida. Agraïm a tots els monestirs de vida contemplativa la seva entrega i testimoni. Els donem gràcies per pregar per l’Església i pel món.
