Data: 16 de gener de 2022
Benvolguts i benvolgudes, cada any, entre els dies 18 i 25 de gener, les diferents confessions religioses que professem la fe en Jesucrist, però que de fa segles que vivim separades, celebrem l’Octavari de pregària per la unitat.
L’Evangeli de Mateu conta que l’aparició d’una estrella en el cel representà un signe d’esperança guiant els Mags —i, amb ells, de fet tots els pobles de la terra— vers el lloc on el veritable rei i Salvador s’havia de manifestar. D’aquí el lema que enguany el Pontifici Consell per a la promoció de la Unitat, conjuntament amb el Consell Mundial de les Esglésies ens proposen per a la pregària d’aquest Octavari: «Hem vist la seva estrella a Orient, i hem vingut a adorar-lo» (Mt 2,2). Els Mags ens manifesten la unitat de tots els pobles volguda per Déu. Venen de terres llunyanes i representen cultures diverses, però son portats pel mateix afany de reunir-se al voltant del Messies i Senyor. Semblantment, els cristians d’avui hem d’esdevenir un signe com fou el de l’estrella: de guiar la humanitat en la seva set de Déu, de conduir tothom a Crist, i de ser l’instrument mitjançant el qual Déu duu a terme la unitat de tots els pobles.
M’ha plagut especialment comprovar com en el dossier de textos editat per preparar les pregàries d’aquest Octavari, traduïts pel Centre Ecumènic de Catalunya, s’indica explícitament que les citacions bíbliques reproduïdes en les diverses pàgines, han estat extretes de la Bíblia Catalana Interconfessional. Es tracta d’una traducció acceptada per les diverses confessions cristianes en el marc dels acords entre el Secretariat per a la Unitat dels Cristians i les Societats Bíbliques Unides, signats l’any 1968, tres anys després del Concili Vaticà II. Aquesta traducció catalana de la Bíblia s’afegeix, doncs, a un ampli corrent de diàleg esperançat entre les Esglésies cristianes, que té la Sagrada Escriptura com a punt de referència comú i fonamental. Si heu d’adquirir una Bíblia en català, us la recomano especialment. A més, a nivell científic, és la millor traducció catalana que tenim en aquests moments. Llàstima que les versions litúrgiques encara no la segueixin.
És important constatar com un dels fruits del diàleg entaulat a casa nostra per superar les divisions entre els cristians hagi estat motivat per la Sagrada Escriptura, «Paraula de Déu en tant que és posada per escrit sota la inspiració de l’Esperit diví», com afirma el Concili Vaticà II (DV 9). A la vegada, és el text literari que més ha influït en la cultura i la història de la humanitat. Estem almenys units per la Paraula de Déu, que llegim en una traducció comuna i consensuada. Crec que hem de saber valorar aquesta fita, que marca positivament la història del diàleg ecumènic a Catalunya.
Cal mantenir l’esperança. Com afirma també el Vaticà II en el Decret sobre la restauració de la Unitat: «Que recordin tots els fidels que més promouran i realitzaran la unió dels cristians, com més s’esforcin a dur una vida més pura, segons l’Evangeli. Perquè com més s’uneixin en estreta comunió amb el Pare, el Verb i l’Esperit, tant més íntimament i fàcilment podrà augmentar la mútua fraternitat» (UR 7).
Que la llum d’Orient ens il·lumini.
Ben vostre,
