Data: 13 d’abril de 2025
Ja s’acosta la Setmana Santa, quan l’Església celebra la Passió, Mort i Resurrecció de Jesús. El calendari en marca els dies en vermell per indicar la importància de l’esdeveniment que commemorem. Des d’un punt de vista litúrgic es considera la setmana central de l’any, amb el Diumenge de Pasqua com l’eix al voltant del qual gira tota la vida cristiana anual. Des d’un punt de vista eclesial hi ha una major assistència a les celebracions. Però des d’un punt de vista social mostra una gran ambivalència en la vivència de la fe: d’una banda, les comunitats cristianes organitzen una infinitat d’activitats als carrers i places dels nostres pobles centrades en Jesucrist, amb totes les persones que l’acompanyaven en els últims dies de la seva vida, i, de l’altra, hi ha una enorme escapada cap als llocs de vacances amb la pretensió de descansar i oblidar les preocupacions de la vida quotidiana. Sembla una paradoxa de la nostra societat.
Avui encara la nostra cultura occidental recull una llarga i rica tradició que protagonitzen les confraries i germandats, que participen i actuen en els moments impactants del trajecte dolorós i gloriós de Jesús. Per descomptat, els confrares també s’identifiquen amb la imatge que porten en les processons i activitats corporatives; se senten, a més, orgullosos de pertànyer a una associació de fidels com són les confraries. Això els compromet davant de la resta de la societat, ja que és un testimoniatge públic de confessió de fe. La diòcesi agraeix aquest servei als actes de la Setmana Santa i, sobretot, la mostra de fe de tants laics que queda palesa en la seva responsabilitat dins de la comunitat. Hi ha moltes confraries a tot el territori que formen part del que sociològicament i eclesialment s’ha anomenat religiositat popular. Són institucions que ajuden a viure la fe d’una manera determinada sense necessitat de contraposar-la a una religiositat més intel·lectualitzada i, per extensió, més compromesa. No es pot jutjar ni mesurar la fe dels altres; ni tan sols tractar de poc important o menyspreable una forma, si aquesta es fonamenta en la dignitat de la persona i en el seu intent, clar i concret, de trobar-se amb el misteri de Crist.
La religiositat popular, que s’expressa de maneres diverses i diferenciades, té com a font, quan és genuïna, la fe, i ha de ser, per tant, estimada i afavorida. En les seves manifestacions més autèntiques, no es contraposa a la centralitat de la Sagrada Litúrgia, sinó que, afavorint la fe del poble, que la considera com una expressió religiosa pròpia i natural, predisposa a la celebració dels Sagrats misteris.
Aquesta expressió de fe exigeix uns preparatius especials que comencen en la dimensió interior de qualsevol participant fins a l’organització externa dels diferents actes corporatius. Preval l’actitud del creient que reconeix la presència de Jesucrist a la seva vida demanant-li la conversió i recordant-li els signes que l’acompanyen: l’oració, el dejuni i l’almoina. També, és clar, dedica un temps a preparar i participar en l’acció litúrgica de la parròquia, a més d’assistir a la manifestació pública als carrers i places.
Aquest és el propòsit del Secretariat de Confraries de la diòcesi que s’ha reunit diverses vegades amb els responsables de les associacions per coordinar i preparar de la millor manera possible la vivència personal i comunitària de la Setmana Santa. Els hem d’agrair l’esforç i l’interès que mostren durant tots aquests dies. Tant els confrares, com els simpatitzants i els assistents queden satisfets per la magnífica organització i l’exquisida cura en la preparació, cosa que interpel·la, exigeix i compromet a tots els altres
