Data: 7 d’agost de 2022
Unit al diàleg sempre hi ha l’anunci, perquè la missió de l’Església i de cada cristià és anunciar Jesucrist com la bona notícia de Déu per a l’home. Ho fem sabent que la proposta cristiana és una més d’entre les moltes que escoltaran els nostres contemporanis, si bé tenim la convicció que Crist i l’Evangeli són la resposta a les seves cerques més profundes.
Crec que és molt important l’estil, la manera com presentem Jesús i l’Evangeli. A la primera carta de Pere el seu autor diu a uns cristians que estaven vivint en un ambient hostil que no responguin amb violència sinó “donant raó de l’esperança a tothom que la demani” (3, 16). I afegeix: “però feu-ho amb amabilitat i respecte”. La paraula que proclamem és molt important, però també hem de cuidar la manera com ho fem.
Abans de res, el nostre anunci de Jesucrist ha d’estar caracteritzat sempre per l’exquisit respecte a la consciència dels altres. La presentació de la fe no pot ésser mai impositiva, sinó que ha de tenir el caràcter de proposta, d’oferta de vida. No hi ha evangelització sense diàleg i sense respecte de les persones. La proposta de l´Evangeli ha d´adoptar l´estil de diàleg, com el que Jesús va mantenir amb la Samaritana o amb els deixebles d´Emmaús. Posar en pràctica aquest estil evangelitzador requereix de nosaltres la proximitat, la capacitat d’escoltar i la comprensió. No ens podem situar davant dels altres jutjant i condemnant, sinó amb respecte, obertura de mires i empatia. “En la nostra relació amb el món, se’ns convida a donar raó de la nostra esperança, però no com a enemics que assenyalen i condemnen” (Papa Francesc, Evangelii Gaudium, 271).
Aquesta és la raó per la qual el papa Francesc critica sovint el “proselitisme”. L’Església -diu- creix per atracció i per testimoniatge, però mai per proselitisme, que és un intent d’imposar una ideologia prescindint de la gràcia. No és lícit pressionar els altres perquè acceptin les nostres creences. El Concili va recollir un principi, que és clau per a tota evangelització: “La veritat no s’imposa sinó per la força de la mateixa veritat, que penetra, amb suavitat i fermesa alhora, a les ànimes” (DH 1). Deixem que sigui l’Evangeli el que s’endinsi “amb suavitat i fermesa” als cors dels homes.
M’agrada citar un text del final de la carta als colossencs, on sant Pau dona aquest consell: “La vostra conversa sigui sempre agradable, amb la seva mica de sal, sabent com tractar cadascú” (Col 4, 6). No es pot anunciar l’Evangeli amb cares tristes i llargs discursos, sinó que cal que el nostre estil sigui amè, sabent ressaltar el que l’Evangeli té d’amable i atractiu, exposant-ne el contingut sense rigideses i sent sensible a cada persona i la situació en què es troba.
(De la conferència “Creure en Jesucrist en una societat plural”)
