Data: 12 de gener de 2025
Aquest estiu, a la peregrinació amb els joves de la diòcesi al santuari d’Oropa, a prop de Torí, va haver-hi una cançó que ressonava repetidament: «Fill de Déu», traduïda d’una original en anglès. En ella, hi trobem la frase: «fill de Déu; Senyor quin regal que em feu!».
Possiblement agraïm poc al Pare del cel el gran regal de ser fills de Déu. I realment no és poca cosa aquest regal totalment immerescut que ens fa el Pare. Gràcies al Baptisme, participem d’aquesta vida nova, d’una vida on entrem dins la comunió entre Pare, Fill i Esperit Sant.
Pel Baptisme ens adherim a la Pasqua de Crist: morim a l’esclavitud del pecat per ressuscitar a una nova vida, com a fills lliures. No hi ha regal més gran que ens hagin pogut fer en la vida: sigui a través dels nostres pares quan érem petits o hàgim estat nosaltres ja de més grans. La qüestió és que la filiació divina és un do, un regal del Pare que a través de l’Església, ofereix a tota la humanitat.
Per això, cal que recordem el dia del nostre Baptisme com un gran dia. Celebrem el sant, l’aniversari, l’any que ens vam casar… però sabem el dia del nostre baptisme? Si no ho sabem, sempre podem acudir a la parròquia on ens van batejar per consultar-ho. I així podrem donar gràcies a Déu especialment aquell dia. Els dies importants de la vida en fem memòria, encara que no ho celebrem especialment com pot ser també un aniversari de la mort d’un familiar. L’aniversari de Baptisme, podem celebrar-lo interiorment en el nostre cor, alegrar-nos pel gran regal que ens ha fet el Pare.
I és que entrar en aquesta vida nova suposa portar la nostra vida a un altre nivell. Suposa que tot allò que fem i arreu on anem estarem portant una presència especial de Crist en nosaltres. Pel Baptisme som temples de l’Esperit Sant, del mateix Esperit de Jesucrist, i per tant ens mourà a tenir els mateixos sentiments que Ell, parlar com Ell, estimar com Ell, actuar com Ell.
Tanmateix, el Baptisme és una llavor plantada en terra fèrtil, però que necessita l’aigua per créixer. No és una vida que es pugui portar al marge del Senyor, que l’ha comunicat una vegada per sempre, i que no necessita cuidar-se, sinó que necessita tornar cada dia a la font d’aquesta nova vida. Cal alimentar-la perquè creixi i no quedi raquítica, amb la pregària assídua, amb els sagraments, amb les obres de misericòrdia… només així el nostre regal arribarà a ser gran de veritat.
Aquest diumenge que celebrem la festa del Baptisme del Senyor és una bona ocasió de fer-nos més conscients de tot el que suposa haver entrat a formar part de la gran família de Déu, i que suposa que tenim un mateix Pare i que l’altre és el meu germà. Jesús es va fer home com nosaltres, es va fer batejar per Joan, perquè tinguem la seva vida de fills. Escoltem avui també la veu del Pare que obrint-se el cel i mirant-nos exclama: «Ets el meu Fill, el meu estimat; en tu m’he complagut» (Lc 3,22).
