Data: 5 d’abril de 2020
Avui celebrem el Diumenge de Rams, que esdevé el pòrtic de la Setmana Santa, i que enguany serà tan diferent i especial. En les esglésies els preveres celebraran els oficis, però els bancs seran buits. A les places i els carrers es palparà el silenci, perquè el poble fidel no pot sortir de casa. Ben segur avui trobarem a faltar la multitud que s’aplegava davant els nostres temples, amb el seu enrenou, i un gran nombre d’infants.
Tot i això, aquest any també aclamarem al Senyor, encara que sigui d’una manera diferent. Recordarem l’entrada triomfal de Jesús a Jerusalem, i la gran acollida que va tenir per part dels infants i de la gent senzilla. També nosaltres reconeixerem el Senyor com a Messies Salvador, i l’aclamarem des del fons del nostre cor amb molt d’entusiasme i alegria. Jesús fa la seva entrada solemne com a Messies per complir la missió que el Pare li ha encomanat, una missió que el portarà a la glòria de la resurrecció, passant per la mort en creu. La litúrgia, en aquest dia, ens presenta l’evangeli de la passió com la millor ambientació per a la celebració del Tríduum Sant. El text de Sant Mateu, que llegirem enguany, conté unes paraules del Senyor que ens ajuden a veure com n’era de conscient del que li havia de succeir: «El fill de l’home serà entregat perquè el crucifiquin» (Mt 26,2).
Recordo que el passat 10 de març, quatre dies abans que es declarés l’estat d’alarma, quan les coses estaven encara relativament tranquil·les, vaig celebrar la Santa Missa en el nostre seminari diocesà i a l’homilia vaig dir als seminaristes que aquesta quaresma seria recordada segurament com la quaresma del coronavirus, però que tant de bo es recordés sobretot per ser la quaresma en la què havíem avançat decididament en la nostra conversió en el camí de la fe, perquè havíem progressat seriosament en alguns aspectes. No podia imaginar-me fins a quin punt aquesta pandèmia remouria la nostra existència, afectant a les pràctiques quaresmals i les celebracions litúrgiques.
Certament, el confinament ha comportat una sèrie de limitacions que s’han convertit en una mortificació dura per a molts de nosaltres. Ha estat una ocasió per oferir-les com penitències no buscades ni previstes, que són particularment agradables al Senyor. No és el mateix una penitència o sacrifici que es pensa i decideix que una terrible sacsejada que tot d’una arriba. És evident que aquesta part de la situació no depèn de nosaltres i no val la pena ara perdre temps en especulacions sobre el que es podria haver fet; ara bé, el que sí depèn de nosaltres és aprofitar aquest temps per reflexionar, per revisar la pel·lícula de la nostra vida, el que hem estat, el que som i el que som cridats a ser.
Cada any recordem la importància de viure les celebracions litúrgiques de Setmana Santa amb intensitat i fervor. Aquest any haurem de fer un esforç extra pel que fa a la nostra disposició interior. La situació que travessem és prou difícil i dolorosa, i el Senyor, per força, s’ha de compadir de nosaltres i acudir al nostre auxili. Nosaltres, amb humilitat i confiança, tornem la mirada a Déu i implorem el seu perdó i la seva gràcia, el seu amor i la seva misericòrdia.
La Setmana Santa no queda suprimida. La Setmana Santa es celebra. Certament aquest any serà d’una manera diferent. Es celebrarà espiritualment des de les llars, en família, amb la màxima devoció i fruit espiritual. Aprofitem, doncs, aquests dies sants per dedicar més temps a la pregària personal, per compartir les reflexions, per parlar de Déu amb els més petits, per resar en família d’una manera més serena i tranquil·la. I amb l’ajut de les noves tecnologies, seguim les celebracions del Sant Pare, de la nostra Església Catedral o dels altres temples de la diòcesi.
