Data: 17 de maig de 2020
Des de dilluns passat es poden celebrar els sagraments amb la participació dels fidels en la majoria de les parròquies de nostra diòcesi. És el primer pas d’un camí que durarà algun temps i que ha de conduir a la recuperació de la vida eclesial. Durant aquests mesos hem alimentat la fe confinats a les nostres cases dedicant temps a l’oració i la lectura espiritual, i seguint les celebracions a través dels mitjans de comunicació social o les noves tecnologies.
Tanmateix, som conscients que això no pot convertir-se en quelcom habitual. La fe cristiana té una estructura sacramental i això significa que no es pot viure plenament d’una manera virtual: Crist ressuscitat s’acosta a cadascun de nosaltres i ens ofereix la seua gràcia en els sagraments instituïts per Ell. La fe es manté viva en la trobada sacramental en la qual el Senyor arriba a la nostra vida i la transforma. La fe viva que salva necessita l’aliment dels sagraments per no morir. Sabem que hem de prendre algunes mesures sanitàries per evitar que els nostres temples siguen focus de contagi per als assistents i les seues famílies i que, mentre no s’aclarisca la situació sanitària, pot ser convenient que les persones que, per la seua edat o salut, estan en situació de risc encara no vagin a les esglésies. Us convido a què, tenint en compte aquests criteris, cadascú decideixi en quin moment pot incorporar-se a les celebracions litúrgiques. El decret de dispensa del precepte d’assistir a l’Eucaristia els diumenges i festes de precepte continua vigent.
Si la trobada sacramental amb Crist és necessària per a què la fe es mantingui viva, no ho és menys la trobada amb la comunitat cristiana. L’escolta comuna de la Paraula de Déu, la participació del mateix Cos de Crist, l’oració d’uns pels altres, el testimoniatge mutu de perseverar en la fe i el vincle de caritat que crea entre nosaltres la fe que compartim, és el que construeix dia a dia l’Església. Certament se’ns demana que observem unes normes de distanciament físic i que tinguem en compte alguns detalls de la celebració: la supressió del signe de la pau i certes precaucions a l’hora d’acostar-se a rebre el Cos de Crist. Que aquests detalls de distanciament físic no creen barreres de distanciament social entre nosaltres i que el sentiment de pertànyer a l’Església surti enfortit d’aquesta situació.
Aquests mesos no hem pogut celebrar les exèquies del germans i germanes en la fe que han completat la peregrinació per aquest món i han sigut cridats per Déu. Aquesta situació ha sigut doblement dolorosa per a les famílies, que a més del sofriment de la separació d’un ésser estimat, han experimentat el dolor de viure aquesta circumstància sense la companyia orant dels amics i de l’Església. És una ferida que entre tots hem d’intentar sanar. Per això, us vull convidar a què, quan siga possible, pregueu per ells celebrant l’Eucaristia. El millor homenatge que podem dedicar als difunts és recordar-los davant l’altar del Senyor.
