Data: 17 de juliol de 2022
La nostra Església de Vic té en el Sínode Diocesà una oportunitat d’or per a reflexionar sobre ella mateixa i la seva missió, per a viure la pròpia vocació i oferir al nostre món el missatge d’esperança que tant necessita. El treball que en els grups sinodals d’arreu del bisbat s’ha fet, recollit en l’Instrumentum laboris, serà el punt de partença de l’Assemblea Sinodal, dins el procés del Sínode per l’Esperança que estem celebrant. En aquests moments de grans transformacions en la societat i en l’Església se’ns demana la renovació de la nostra vida i de la nostra missió pastoral i evangelitzadora. Certament que el camí de renovació per a viure el do rebut i portar-lo als nostres germans no pot ser mai per a l’Església el de la «regeneració d’ella mateixa i abraçar novíssimes i impensades formes de vida» (St. Pau VI, Ecclesiam suam, 10), sinó aquell anunci renovat «el centre i l’essència del qual és sempre el mateix, el Déu que va manifestar el seu amor immens en Crist mort i ressuscitat» (Francesc, EG 11). Renovació des del centre i l’essència de la fe cristiana, sabent que «la proposta cristiana mai no envelleix, perquè Jesucrist pot trencar els esquemes avorrits en els quals intentem de tancar-lo i ens sorprèn amb la seva constant creativitat divina» (ib.).
El fonament que fa possible el camí sinodal de l’Església és la comunió. La vida que brolla de la fe en Crist i de la recepció dels sagraments de salvació és la participació de la vida divina, en el cor dels creients i en el cor de la mateixa Església. La vida divina és trinitat, comunió de les persones divines. La comunió en l’Església no és pas fruit d’un consens entre nosaltres, ni fruit de cap dinàmica de grups; la comunió eclesial és do de la vida trinitària. L’Església, com deia sant Cebrià de Cartago, es manifesta com a «poble unificat en la unitat del Pare i del Fill i de l’Esperit Sant».
Necessitem, doncs, en el camí sinodal avançar i aprofundir en l’espiritualitat de comunió. Ja sant Joan Pau II, l’any 2000, en el document Novo millennio ineunte afirmava: «Fer de l’Església la casa i l’escola de la comunió, aquest és el gran desafiament que tenim davant nostre en el mil·lenni que comença, si volem ser fidels al designi de Déu i respondre a les profundes esperances del món» (núm. 43). La comunió en el si de l’Església, que és participació en la comunió de la Trinitat Divina, està a la base de la sinodalitat. Comunió i unitat són sinònims. La unitat és expressió de la comunió. I la comunió porta a la unitat. Millor encara, és la unitat.
